Ja és a la venda el
número de maig de L’AVENÇ als quioscos i
a través del nostre web, i ben aviat estarà disponible també a llibreries. Aquest mes, la revista indaga en la cultura al servei del compromís social, i sovint també polític. El número 508 recull algunes de les manifestacions artístiques que canalitzen l’acció persistent en favor dels drets humans.
A la coberta, l’obra
S/t (2002) d’
Isabel Banal, una de les peces de l’exposició “Per què la guerra?”, d’El Born Centre de Cultura i Memòria. Un dels miradors d’aquest maig reflexiona sobre la mostra i el valor de l’art contemporani per a la reflexió sobre una pregunta ancestral. A l’interior de la revista,
Carles Torner adreça la seva carta de l’Arca de Babel a la nord-americana Esther Allen, que defensa la justícia també des de la seva professió de traductora.
Als Bitllets, llegim l’obra d’Àlex Susanna amb la mirada de
Susanna Portell, i
Jordi Tomàs recorda Aureli Argemí, exmonjo de Montserrat i Cuixà, secretari de l'abat Escarré i fundador del CIEMEN, que va morir el passat 1 d’abril. Argemí va ser una de les veus del llibre
Cuixà, exili i refugi. Un testimoni al peu del Canigó (1965-1985), editat per L'Avenç. A la Història cultural dels Cactus, trobem els cactus en l’arquitectura i l’interiorisme dels anys trenta amb
Julià Guillamon. Uns vegetals que van acompanyar Dalí o Man Ray a la Galeria Catalònia i fins a Nova York, i que també eren presents a la premsa del moment i a l’obra de Tanguy.
Aquest mes, Simona Škrabec entrevista
Joaquim Aloy, que ha recuperat la veu de l’escriptor i intel·lectual Joaquim Amat-Piniella i és l’impulsor de
Memoria.cat. La conversa, titulada “El cascall de l’oblit no neix espontàniament”, aborda la importància de la història local i de la memòria, que requereix atenció constant i, sovint, també remar contra el discurs oficial.
En l’any Tàpies, ens endinsem en la relació de l’artista amb el PSUC començant pels cartells que va cedir al partit.
Txema Castiella reflexiona sobre l’acostament entre el pintor i el PSUC repassant moments històrics però també valors compartits.
Montserrat Arbós posa el Focus en Gaza per tramar les veus històriques que ajuden a comprendre cent anys d’ocupació, i ressalta les qüestions que encara avui són a l’epicentre del conflicte, així com els conceptes clau que cal tenir presents i que van néixer d’esdeveniments com el Primer Congrés Sionista (1897) o la guerra de 1948. Finalment,
Alba Solà explica la “perifèria” de Barcelona amb la figura del quinqui i la seva representació al cinema dels 80. Films com
Perros callejeros (1979) o
Yo, ‘El Vaquilla’ (1985) van contribuir a crear un mite ple de prejudicis al voltant d’aquesta figura que freguen la necropolítica, així com dels “llocs” on habitava, que hi apareixien també estereotipats.
Als Miradors,
Martí Gallén es pregunta sobre el futur d’Europa en paral·lel al de la dramatúrgia contemporània a partir de
La Màquina Hamlet, un muntatge de Marc Chornet a partir de l’obra
Die hamletmaschine, de Heiner Müller. Homenatgem Núria Feliu amb la veu de
Jordi Novell que repassa la trajectòria d’una dona decidida a trencar motlles. El Mirador de Música recorre l’exposició dedicada a la icona pop, comissariada per Òscar Dalmau, amb guió de Julià Guillamon i documentació de Fermí Puig, que es podrà veure fins al 19 de maig al Palau Robert. Al Mirador de Patrimoni, com hem avançat amb la coberta, pensem sobre els motius de la guerra amb l’exposició d’
El Born Centre de Cultura i Memòria on l’art contemporani explora els motius i les conseqüències dels conflictes bèl·lics. Dotze artistes conformen una proposta que interroga la violència en una mostra que serà a la Sala Casanova fins al setembre.
Les lectures tanquen el número de maig. A “Història nostàlgica i alhora optimista d’un vagarejar ferroviari”,
Valèria Gaillard puja al tren de la literatura canadenca, en auge a Europa, amb
A tren perdut (Editorial Minúscula, 2023), de Jocelyne Saucier, i amb retalls d’altres obres de l’autora traduïda en català per Marta Hernández Pibernat.
Joan Todó se’n va fins la “terra” de Flannery O’Connor, partint d’
Un home bo costa de trobar (L’Altra Editorial, 2024), amb traducció de Marta Pera Cucurell, i s’endinsa en l’univers d’un “Deep South” particular. I
Jordi Puntí ascendeix als cims i davalla als avencs de
Marxarons, de Cristina Masanés, on es passeja pel llenguatge que explora “un refugi fora de la paraula”.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.