«La Renaixença Executada»

«La Renaixença Executada» 

 
Estimada Viktòria Amèlina, 


Abans de començar aquesta carta, he escrit demanant fotos teves a la nostra amiga comuna, l’Olha Mukha. Totes dues sou de Lviv, on el PEN Ucraïnès acollí el 2017 tres-cents escriptors dels cinc continents que, davant l’agressió russa, volíem expressar públicament la solidaritat amb Ucraïna. Durant set dies de setembre vam denunciar els crims russos, vam debatre en una Babel de llengües, vam celebrar l’amistat i la vostra hospitalitat tan generosa va marcar les nostres vides. 

No feia ni tres quarts d’hora que li havia escrit quan he rebut resposta de l’Olha, brevíssima: «Here right now.» «Ara mateix, aquí», em deia. Amb una única foto: la de la teva tomba, Viktòria, que m’ha fet emmudir. Callar davant la icona de la teva mirada penjada a la creu. Palpar amb els ulls els cordons terminats amb les borles groga i blava dels colors d’Ucraïna. I pregar —pregar-te— per la pau. 

Però no podem pas callar gaire estona, oi, estimada Viktòria Amèlina? És el pacte implícit entre tots nosaltres. Des de la invasió criminal russa del febrer de l’any passat, quan tu vas renunciar a escriure novel·les i et vas dedicar a documentar crims de guerra, tots vam estar d’acord. Sabíem que la propaganda russa és temible, que ha trobat tècniques per a estructurar els debats i donar-los el marc que més li convé. Ho va fer el 2014 quan Rússia va ocupar Crimea i el Donbass, ho va fer el 2016 al Brèxit i després amb les eleccions americanes que encimbellaren Trump... La novetat del 2022 va ser que els ucraïnesos estàveu preparats per a la resistència i la guerra digital i vau aconseguir una bona contraofensiva a les xarxes. I els vostres amics d’arreu del món vam voler col·laborar-hi. Des del mateix moment de la invasió, organitzàrem diàlegs digitals sobre la guerra entre escriptors i artistes del món sencer i vosaltres, els col·legues d’Ucraïna. Converses per dir-vos que no esteu sols. Converses com a contraofensiva per desmuntar la propaganda russa. Hi van participar —entre moltíssims altres— Margaret Atwood, Salman Rushdie, Olga Tokarczuk, Francis Fukuyama, Siri Hustvedt, Arundhati Roy, Orhan Pamuk, Timothy Garton Ash, Philippe Sands, Edith Eger, Sylvie Kauffmann, Peter Pomerantsev o Marci Shore, que dialogaren amb Natalka Snyadanko, Andrei Kurkov, Ola Hnatiuk, Oksana Lutsyshyna, Volodymyr Yermolenko, Serhii Plokhii, Tetyana Ogarkova, Nataliya Gumenyuk , Mykola Riabchuk...  

Dotze dies després de l’inici de la invasió total russa, tu vas dialogar-hi amb la novel·lista finlandesa Sofi Oksanen. Rememoràreu tantes vegades que la llengua ucraïnesa ha estat prohibida per Rússia i exclosa de l’ensenyament i tu confesares que els teus avis, després del genocidi de la fam del 1932-1933 —l’Holodomor— van entendre que calia abandonar l’ucraïnès i van educar els fills en rus. Tu també vas ser educada en rus però, en prendre consciència de la injustícia de la persecució lingüística, vas optar per l’ucraïnès com a llengua literària. Oksanen recomanà llavors dues obres recents sobre l’Holomodor: l’estudi publicat el 2017 amb el títol Fam roja per Anne Applebaum, i la pel·lícula El Senyor Jones, estrenada el 2019 per Agnieszka Holland. Tu li vas respondre parlant-nos de la Renaixença Executada, la generació d’escriptors i intel·lectuals ucraïnesos, professors, conservadors de museus, músics i compositors, pintors i artistes i teòlegs dels anys trenta executats per Stalin al mateix temps que aquella fam sistemàticament planificada feia morir més de cinc milions de compatriotes. I vas concloure amb una frase lapidària:  

«—Quina tragèdia fora que tinguéssim altra vegada una Renaixença Executada!» 

Perquè el que la teva generació ha viscut d’ençà de la independència d’Ucraïna del 1991 ha estat una veritable Renaixença de la llengua i la literatura ucraïneses. Vas escriure el pròleg als diaris de Volodymyr Vakulenko, dedicats a la Nova Renaixença Executada, i no tingueres més remei que afegir el seu nom a la llista: l’exèrcit rus el detingué quan va envair Khàrkiv i, sis mesos més tard, un cop alliberada aquella zona, l’anàlisi d’ADN confirmà que la tomba núm. 319 als boscos d’Izium era la de Vakulenko. Avui sabem els noms de més de dos-cents professionals de la paraula assassinats pels crims russos contra la població civil o morts en la defensa del país. 

A la teva novel·la Una llar per a Dom —acabada de traduir al castellà— la família protagonista troba un gran bagul negre al pis de Lviv on van a viure. Un bagul tancat: se n’ha perdut la clau. Hi passarà de tot, entorn d’aquell bagul. Només al cap del temps descobriran que, a dins, hi ha les lletres que formen la paraula Holodomor, paraula composta per dos mots ucraïnesos: holod vol dir fam i mor vol dir extermini. En un altre diàleg sobre la guerra amb la guanyadora del Nobel de la Pau Oleksandra Matviichuk, la historiadora Anne Applebaum va insistir en els trets culturals i lingüístics del genocidi de Stalin. Recordà que Raphael Lemkin, el jurista jueu de Lviv que inventà el terme «genocidi» —terme que un tribunal emprà per primer cop als judicis de Nuremberg— deia que Ucraïna n’era l’exemple clàssic: «Un cas de genocidi, de destrucció no només dels individus sinó d’una cultura i una nació.» 

En un altre diàleg sobre la guerra amb la jove cineasta ucraïnesa Iryna Tsilyk —acabada de tornar del festival de Cannes— la directora Agnieszka Holland hi parlà del film que ha fet sobre l’Holodomor: 

«—Saps, Iryna? Quan ara deies que tu esperaves que mai no reviuries les experiències de la teva àvia, he pensat que jo no he tingut mai aquesta expectativa. Des de la meva joventut he sentit que la guerra tan sols estava adormida. Que l’Holocaust només dormia. Que aquesta cara terrible de la humanitat no havia desaparegut. No he estat mai convençuda que havíem estat vacunats per l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial. Per això he dirigit pel·lícules sobre l’Holocaust, i per això vaig filmar El Senyor Jones. Quan vaig llegir-ne el guió em vaig adonar que no només mostrava al món l’experiència de l'Holodomor sinó que també parlava de la col·lusió dels mèdia amb el crim, de les fake news i de les anomenades realitats alternatives que van matant la democràcia. Maten el coratge. Això va fer que un crim com l’Holodomor fos possible i no punible. Quan filmava la pel·lícula sentia que tot està tornant: és possible de nou i ho és a escala global. Ho vaig sentir així perquè ho filmava després del 2014 i Putin ja estava fent palès tot el que havia planejat, si més no per a mi era clar. Però també perquè veia com tornava l’explosió d’odi i la necessitat feixista de dividir el món i d’assassinar el boc expiatori. De manera que no només vaig retre homenatge a les víctimes de l’Holodomor sinó que vaig mostrar que els crims de Stalin han estat oblidats i perdonats. I això, ras i curt, vol dir que poden tornar a tenir lloc.» 

Durant any i mig, Viktòria, tu has recorregut el front i les zones alliberades recollint testimoniatges sobre els crims de guerra russos. Havies de marxar aquests dies cap a França amb una beca per escriure un llibre que ja tenia títol: Diari de guerra i justícia: mirant les dones que miren la guerra. Però vas acompanyar la delegació de la campanya llatinoamericana #AguantaUcrania! i, en el comiat amb l’excomissionat per la Pau a Colòmbia Sergio Jaramillo i l’escriptor Héctor Abad Faciolince, un míssil rus ben informat va encertar el restaurant on sopàveu i et va matar. 

El 16 de novembre t’homenatjarem a Barcelona. Vindran en Volodymyr Yermolenko —el filòsof que presideix el PEN d’Ucraïna— i l’Héctor Abad Faciolince. Ara em fixo en les plomes i bolígrafs oferts en una copa damunt la teva tomba, Victòria. T’agraeixo el teu testimoniatge, en faig memòria i m’encomano a tu. 

 

Carles Torner 

 
 
PS. 
L’homenatge a Viktòria Amèlina, organitzat pel PEN Català i l’Institut Català Internacional per la Pau, amb participació de Volodymyr Yermolenko i Héctor Abad Faciolince, va tenir lloc a Barcelona el 16 de novembre a les 18:30h.  

El conjunt dels Dialogues on War es troben al canal de YouTube de PEN Ukraine. 

El Senyor Jones d’Agnieszka Holland es pot veure actualment a la plataforma Filmin doblada i subtitulada al català. 

Un hogar para Dom de Viktòria Amèlina s’ha publicat enguany a Avizor Ediciones. 


I recordeu que podeu adquirir el número 502 de la revista aquí i també subscriure-vos-hi aquí.