REVISTA

Imaginaris compartits, al número 505

Aquest febrer, el diàleg entre memòria i cultura omple 'L'Avenç'

'Silencio', de Juana Francés, cedida per la Colección Studiolo Candela A. Soldevila i MNAC, és la coberta del número 505 | Museu Nacional d'Art de Catalunya
per L'AVENÇ, 29 de gener de 2024 a les 09:00 |
Ja és a la venda el número de febrer de L’AVENÇ als quioscos i a través del nostre web, i també a llibreries. El número 505 escolta el diàleg entre memòria i cultura per connectar imaginaris propers i llunyans. És a través d’aquesta conversa que és possible reflexionar sobre la història, els actes quotidians i els fets extraordinaris, assenyalats tots dos sovint per la crueltat.  

Aquest febrer comença amb poesia, amb la “Cançó d’una cançó” de Maria Callís, que acompanya els seus versos d’un comentari. Als Bitllets, Miquel Àngel Llauger llegeix l’Inferno de Dante als poemes d’Italo Calvino.  En la segona entrega del “Cactus”, Julià Guillamon consulta Jardineria i horticultura, així com altres publicacions dels anys 30 del segle passat. El nostre escriptor convidat d’enguany recull a “El cactus menestral” consells de cura per a aquestes plantes, signats per proscriptors il·lustres.  

Recordem la historiadora social Natalie Zemon Davis, que va morir el passat octubre, amb la traducció de l’entrevista que li va fer fa uns mesos el periodista Mariano Schuster (Nueva Sociedad). La conversa ressegueix l’interès de Zemon Davis per la cultura popular i les veus particulars del passat, sempre acompanyat del rigor històric de la seva mirada.  

Mireia Capdevila i Francesc Vilanova ofereixen una crònica gràfica de la caiguda de Barcelona a mans franquistes en el 85è aniversari dels fets a "Espais i memòria". Les fotografies d’arxiu il·lustren l’entrada de les tropes a la ciutat entre el 26 i el 29 de gener de 1939.  Als Focus, Herman Lebovics revisita els inicis del Museu Jueu de Berlín, per parlar de la “fatiga de l’Holocaust” i el seu impacte en el projecte i els primers anys de la institució. Cristina Masanés recorda els tòpics del primer turisme durant el franquisme amb la veu d’alguns visitants europeus, i Albert Badosa Roldós ens acosta al Vietnam i a la llengua malieng amb la crònica del seu treball de camp.  

Als Miradors, Martí Gallén continua analitzant l’estat dels escenaris catalans, a través del vincle entre els dramaturgs i les sales petites de Barcelona. Joan Todó llegeix Pàl·lid Plató, d’Enric Vigili, i Jaume Coll Mariné revisa Papers sobre literatura, on Jordi Cornudella reedita la crítica de Gabriel Ferrater. Imma Merino signa la crítica cinematogràfica de The Zone of Interest, el film de Jonathan Glazer sobre la quotidianitat del primer comandant d’Auschwitz que s'acaba d'estrenar. Susanna Portell recorre “Quina humanitat?”, al MNAC, una exposició sobre l’art després de la Segona Guerra Mundial. A la mostra, s'hi troba la pintura que apareix a la coberta, Silenci, de Juana Francés (1953), cedida per la Colección Studiolo Candela A. Soldevilla. 

Jordi Puntí clou el número amb la llengua sense límits de Kim de l’Horizon a Llibre de sang, traduït per Joan Ferrarons. 


I recordeu que podeu adquirir la revista aquí i també subscriure-vos-hi AQUÍ.
Participació