Número 512

Amb el número d’aquest octubre, defugim els ‘llocs comuns' i els discursos monolítics de la memòria. En plena censura a Veneçuela, Carles Torner es dirigeix a l’escriptora i periodista Alicia Quiñones. Als Billets, Jordi Mir reivindica el dret a l’habitatge amb el record de lluites passades, i Albert Fabà repassa la història del ‘Procés’. Els resilients cactus poblen les pàgines de Trabal, Salvà i Rodoreda als relats de Julià Guillamon. Descobrim com llibres, rumors i cançons atien revoltes amb l’historiador Robert Darnton, entrevistat per Mariano Schuster. Posem el ‘Focus’ en els debats memorialístics: Gemma Domènech Casadevall i Eduard Caballé Colom (ICRPC-CERCA) segueixen el rastre de l’espoli i les cessions franquistes a Catalunya, i María García Alonso exposa els conflictes de la monumentalització.

Als Miradors, Susanna Portell visita els renovats museus de Lleida i de Vilanova i la Geltrú, Marc Arnal torna a la Guerra Freda amb El radar americà i Elisabet Riera cerca hereus del Manifest surrealista cent anys després. Joan Todó certifica que, també en política nord-americana, la realitat supera la ficció, i Martí Gallén visita Broadway. Valèria Gaillard navega per la introspecció stendhaliana, Genís Barnosell radiografia la primera gran vaga de la CNT i Jordi Puntí imagina l’última pàgina de L’Avenç.

A més, al monogràfic Empremtes de la Barcelona d’ahir, Ana Sánchez captura racons de la capital catalana marcats per set creadors al llarg del segle passat.