El
nou número de L'Avenç ja és a la venda als quioscos i
a través del nostre web, i també a llibreries. El número 503 es va presentar públicament el passat dilluns 27 de novembre, amb
Simona Škrabec i la periodista
Ana Sánchez, autora d’una de les peces centrals,
“L’arquitectura del poder sota la Barcelona postal”, que il·lustra la coberta. Sánchez també és membre del consell de redacció de la revista. Durant l'acte, que va comptar amb la presència d'alguns dels autors del número, es van revelar els continguts del 'desembre'.
Amb el fil conductor
“Memòria, literatura i ciutat”, el número de desembre compta amb reflexions sobre poder, urbanisme i espais històrics, a banda de les seccions dedicades al panorama cultural català. La nova etapa de la publicació, sota la direcció de l’escriptora i traductora Simona Škrabec, ha arribat amb canvis en el disseny i amb nous col·laboradors i seccions, que conviuen amb moltes de les signatures i els apartats habituals.
El 503 s’obre amb la reflexió del geògraf i urbanista
Oriol Nel·lo que va inaugurar el curs acadèmic d’enguany a la Universitat de Girona, "Ciutats per viure-hi". Nel·lo fa un tomb ràpid pel passat, present i futur de les ciutats, així com el vincle entre l'urbanisme, qui hi viu i qui
pot o
vol viure-hi, avui en dia. Encara als Bitllets, els fantasmes dels noranta i els dos-mil visiten
Pol Fernàndez, que parla de la nostàlgia dels joves. El poeta
Goran Simić va viure a Sarajevo entre l'abril de 1992 i el febrer de 1996, durant el setge a la ciutat. Simona Škrabec va entrevistar-lo aprofitant la seva visita a Barcelona, fa uns dies. Simić ha omplert els seus versos del testimoniatge de la guerra, així com de l'experiència apàtrida que la seguí, després d'un llarg exili a Canadà.
Estrenem la secció "Espais i memòria" amb el reportatge d’
Ana Sánchez que compta amb fotografies excepcionals de l’edifici de Correus i l’antiga estació de metro, gràcies a l’accés a espais inèdits tant a la superfície com al subsol. Les imatges recorden les transformacions urbanístiques que van vertebrar la Barcelona moderna a principis del segle XX.
Al Mirador Zero, assenyalem deu llocs de memòria a la capital catalana.
Josep M. Muñoz ofereix una passejada per la Barcelona monumental, esborrada i reescrita, plena d'empremtes del seu passat.
Joan Muñoz reflexiona sobre la historiografia del poder amb una mirada que sintetiza la teoria de les darreres dècades. La peça contrasta amb el cèlebre article de
Lucy Sante «La meva ciutat perduda», la traducció d’un collage d'experiències que mostra la quotidianitat dels canvis urbanístics a la Nova York dels setanta.
Martí Gallén explora la vessant política del teatre de Thornton Wilder a
La nostra ciutat,
Jaume Coll Mariné analitza la proposta lectora del nou llibre de Blanca Llum Vidal,
Llegir petit, i
Joan Todó recorda la cabana d’Emerson i Thoreau. La relació entre Miró i Picasso que desplega l’exposició conjunta dels dos artistes, vista per
Susanna Portell, i cinema amb
Imma Merino, que mostra Gaudí des del prisma d’un cineasta japonès.
Jordi Puntí es pregunta sobre una cantarella interrogativa ben coneguda per l’audiència de TV3 per tancar aquest desembre.
Aquest número ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
I recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
