Aquest darrer cap de setmana d'octubre, us proposem tornar
al número del mes de L'Avenç. Els continguts del
501 aprofundeixen en
el diàleg entre el passat i el futur, i analitzen d'on venim per afrontar alguns dels reptes que s'acosten.
Joaquim Nadal recorda
Josep Fontana a la secció Bitllets, amb un homenatge a la perspectiva característica de l'historiador català. Els Focus aborden algunes de les eines per pensar la història moderna i contemporània. La investigadora
Anne-Marie Thiesse recorre
els orígens de les identitats nacionals a Europa, i l’historiador
Fernando Hernández Sánchez s'atura en
els marcs temporals de la disciplina.
Així mateix, el també historiador
Peter Burke rememora els seus inicis en la disciplina a l’entrevista del mes. Es tracta de la traducció d’una conversa amb el periodista
Mariano Schuster, de la revista argentina
Nueva Sociedad, que comparteix el tarannà de les entrevistes de
L'Avenç. Burke revisa les seves investigacions sobre el coneixement al llarg de la història, que ara complementa amb la recerca sobre la ignorància.
A continuació, alguns dels destacats de la conversa.
Sobre els perills del desconeixement:
«La ignorància és un actiu per a les dictadures i un passiu per a les democràcies.»
Sobre els motius d'estudiar la ignorància:
«Conèixer i comprendre aquells que ens van antecedir implica, també, mesurar allò que no sabien. Això ajuda a combatre l’anacronisme, que constitueix un pecat mortal per als historiadors.»
Sobre la voluntat d'unificar mirades crítiques:
«Veig la macrohistòria i la microhistòria com a oposats complementaris. A mi m’atreu "la visió de conjunt", però he après molt de les primeres microhistòries desenvolupades per Ginzburg, Levi, Medick i Le Roy Ladurie, entre d’altres.»
Sobre la perspectiva interdisciplinària i l'academicisme compromès:
«Em van dir que no fes un doctorat, perquè era millor publicar articles i llibres. Vaig impartir alguns cursos en seminaris al costat de col·legues de literatura anglesa i francesa. Em vaig oferir com a voluntari per ensenyar una mica d’història de l’art i sociologia i vaig aprendre ensenyant.»
«Volia fer una crida a la història "polifònica", recuperant les veus molt diverses de la gent del passat, homes i dones, vells i joves, poderosos i impotents. Sigui quina sigui la nostra posició política, tenim el deure de recuperar-les.»
Podeu adquirir número 501
aquí, i subscriure-us a
L'Avenç aquí.