Entre les lluites per l’amnistia que van sacsejar les presons durant la Transició, l’ascens de la Il·lustració fosca i els debats que han transformat el pensament català del primer quart del segle XXI, el número de novembre de
L’Avenç explora les tensions entre poder, drets i llibertat. El conflicte de l’habitatge, el compromís polític de Pau Casals i les veus de la diversitat cultural amplien aquesta mirada, que es completa amb propostes de literatura, poesia, música i cinema.
Als Bitllets,
Eudald Espluga, autor d’
Imaginar la fi (Raig Verd, 2026), ressegueix l’ascens de la
Il·lustració fosca, un corrent neorreaccionari que uneix les elits tecnològiques i l’extrema dreta en l’ambició de substituir la democràcia liberal per un ordre autoritari.
Amb motiu del cent cinquantè aniversari del naixement de
Pau Casals,
Jaume Ayats recupera el compromís polític i diplomàtic del músic, que va fer de la música una eina d’intervenció tant a Catalunya com al Carib durant el govern Kennedy. Aquest mateix mes, L’Avenç publica
El cant dels ocells. Una cançó per a la pau, de Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda, que aprofundeix en el valor simbòlic d’aquesta cançó.
A la secció del poema,
Víctor Sunyol s’endinsa en «La resistència del ferreret», del llibre
Rum-Rum, de Laia Malo (Cafè Central, 2026), per reivindicar una poesia que escolta els sons més imperceptibles de la natura i dona veu a la biodiversitat amenaçada, tot explorant la força de la paraula viva i la resistència.
Manel Ollé continua els relats de
La platja de Pequín amb un recorregut per les veus singulars de la comunitat xinesa a Catalunya: del cinema documental de Xisi Sofia Ye Chen a l’experimentació artística de Huaqian Zhang, la dansa, la traducció i les identitats que conviuen entre cultures. Una aproximació a la diversitat d’experiències que defugen els tòpics i reivindiquen el dret a explicar-se amb veu pròpia.
A
«T’explico un acudit?», Julià Guillamon recupera els números especials de Tots Sants de
La Campana de Gràcia,
L’Esquella de la Torratxa i
Cu-cut!, autèntics festivals d’humor negre en què calaveres i esquelets servien per satiritzar les males gestions públiques, les tupinades electorals, les epidèmies i els conflictes socials. Un recorregut per l’enginy gràfic de dibuixants com Joan Pellicer Montseny i Ricard Opisso, capaços de convertir la mort en una eina de crítica de l’actualitat.
Aquest mes,
l’advocat Pablo Feu i l’activista Enric Aragonès conversen sobre el “conflicte” de l’habitatge, l’especulació i el paper dels poders públics en una trobada a les Cases Barates del Bon Pastor. L’escenari, avui convertit en espai museístic, convida a posar en diàleg passat i present per pensar les respostes de les administracions davant el dret a l’habitatge.
Tanquem el balanç que
L’Avenç ha dedicat als
primers vint-i-cinc anys del segle XXI, ara amb una mirada sobre el
pensament a Catalunya, després que es publiquessin les de literatura (abril), art (juliol-agost) i historia (setembre). Al novembre, doncs,
Laura Llevadot proposa una lectura personal i crítica de les transformacions del pensament contemporani en català, dels corrents que han marcat aquest període i de les condicions que n’han fet possible —o n’han dificultat— la producció i la difusió, com el postfeminisme o les filosofies de la vulnerabilitat. El balanç es complementa amb un «Diccionari de conceptes» que recull algunes de les idees clau per entendre els debats filosòfics d’aquest primer quart de segle, passats pel sedàs de veus diferents, per obrir noves vies de reflexió.
Encara als Focus, recordem les protestes de la COPEL van sacsejar
les presons de la Transició amb reivindicacions d’amnistia i de reforma penitenciària entre el juliol de 1976 i finals de 1978.
César Lorenzo Rubio reconstrueix aquella lluita per l’amnistia i la reforma de les presons, i recupera també la història de les dones empresonades, sovint oblidades en el relat d’aquells anys. Un procés de canvi que va ampliar el reconeixement de drets, però va deixar intactes algunes de les estructures de fons de la institució penitenciària.
A l’«Aquest mes», us recomanem
Dana Lixenberg. American Images, una exposició al KBr Fundación MAPFRE de Barcelona que recull més de trenta anys de treball fotogràfic als Estats Units, a través de retrats i projectes documentals, des de figures conegudes fins a comunitats sovint invisibilitzades. La mostra es pot visitar fins al 17 de gener de 2027.
Als Miradors de literatura,
Jaume Coll ressegueix
Descripció del món (Godall Edicions, 2026), de Martí Sales, un assaig en vers que, en diàleg amb la filosofia i la tradició poètica, explora els vincles entre el llenguatge, l’existència i la responsabilitat envers els altres, i reivindica l’atenció com una manera d’habitar el món i tenir cura de l’altre.
Joan Todó s’endinsa en
Quatre veritats i una mentida (Godall Edicions, 2026), de Kim Ae-ran, una novel·la sobre la construcció de la identitat, els secrets i la pèrdua dels vincles familiars.
Alba Sabaté escriu sobre
Re(visions), de Marta Pessarrodona (Viena Edicions, 2026), un poemari que revisita els afectes, les ciutats i les figures que han marcat la vida de l’autora, i converteix la memòria íntima i col·lectiva en una nova oportunitat per recuperar allò que el temps s’endú.
En matèria de música,
Carlos Calderón explora com les grans composicions de Vivaldi, Bach, Verdi o Fauré han convertit els rituals del naixement, el patiment i la mort en experiències sonores que ens connecten amb les creences, els afectes i el sentit de l’existència. I, en cinema, visitem com cada any el festival de
Sitges amb Àngel Quintana, que analitza com les pel·lícules d’enguany fan servir la figura del monstre per qüestionar les fronteres entre el cos, la identitat i les normes socials. Una nova mostra de la capacitat del cinema fantàstic per subvertir els codis del gènere i fer visibles les contradiccions de la societat contemporània.
A l’última,
Jordi Puntí parteix d'
El fill de l’oligarca (Edicions del Periscopi, 2026), de Patrick Radden Keefe, per explorar com el periodisme narratiu pot convertir una investigació sobre una mort en una història amb la força d’una novel·la, capaç de retratar els engranatges del poder i de transmetre, sense sensacionalisme, el dolor i la vulnerabilitat dels qui queden enrere.
Podeu adquirir el número 535 de L'Avenç
aquí i també subscriure-us a la revista aquí.
