La darrera setmana d’octubre o la primera de novembre
La Campana de Gràcia,
L’Esquella de la Torratxa o el
Cu-cut! publicaven números especials de Tots Sants que eren un festival de l’humor negre. Sovint, els acudits es relacionaven amb temes d’actualitat, com ara obres públiques mal gestionades i costoses, problemes de l’administració de la ciutat de Barcelona —crisi de proveïments, epidèmies de tifus i de grip— i tupinades electorals. Els conflictes socials i la guerra hi tenien també un paper important.
A continuació, us compartim una petita tria d'aquesta secció.
CALAVERES ATÒNITES
Comptar amb dibuixants que fessin bé esquelets i calaveres era un requisit indispensable per aconseguir un efecte patètic o humorístic. Entre els dibuixants de calaveres destaquen especialment Joan Pellicer Montseny i Ricard Opisso, amb dos estils ben diferents.
Pellicer dibuixa els cranis dels anarquistes afusellats a Montjuïc després de la Setmana Tràgica, foradats per les bales.
Portada de Joan Pellicer Montseny, La Campana de Gràcia del 4 de noviembre de 1911.
FALSOS EPITAFIS
Un recurs habitual del número especial de Tots Sants de les revistes satíriques catalanes són els falsos epitafis i les falses esqueles, de persones conegudes o d’entitats abstractes com ara la Higiene Municipal a qui Rusiñol va dedicar un pitafi en vers, el 1918, en plena epidèmia d’Influenzavirus A, la grip espanyola que va matar milions de persones.
Epitafi de la Higiene Municipal, per Santiago Rusiñol, publicat a L’Esquella de la Torratxa, l’1 de novembre de 1918.
El TENORIO
Don Juan Tenorio de José de Zorrilla es representava per Tots Sants a un munt de teatres de Barcelona. Molta gent se’n sabia versos de memòria, la qual cosa permetia fer conyes infinites perquè podies citar uns versos i associar-los amb una imatge que, en principi, no hi tenia res a veure, per crear un efecte d’humor absurd. Podia ser una Star, com les que feien servir els pistolers del Sindicat Únic i del Sindicat Lliure, podia ser un retrat del Kàiser Guillem o d’Alejandro Lerroux. Es podia associar a la moda de les obres interminables de la plaça de Catalunya o amb l’esport.
Opisso a L’Esquella de la Torratxa del 2 de novembre de 1923.
SEMENTERI CHENERAL
Entre el 1936 i el 1934 la revista valenciana
La Chala va dedicar un número especial a Tots Sants, amb falses esqueles i epitafis, acudits del Tenorio i converses de calaveres, en les quals el component eròtico-sexual tenia més pes que en les revistes catalanes. L’esquelet d’una dona ofereix al caçador el conill. «Conill: genitals exteriors de la dona» (Diccionari Català-Valencià-Balear)
Acudit d’Enrique Pertegás als números especials de Tots Sants de La Chala del 1927.
