Des de fa segles, Venècia aprèn a conviure amb la seva pròpia desaparició. Però ha estat escrita, pintada i imaginada fins al punt que la ciutat real sembla haver de competir amb totes les versions heretades. Enric Bou (Barcelona, 1956) escriu des d’aquesta tensió, entre l’experiència del present i els fantasmes del passat, per preguntar-se què queda d’un espai quan allò que en conservem és inseparable de les històries que n’hem explicat.
Inscrit en la col·lecció «Ciutats per pensar Europa», el llibre continua una línia de reflexió sobre els espais urbans com a formes de vida i de pensament. Autor d’obres com La invenció de l'espai. Ciutat i viatge (2013), Bou reprèn una de les seves línies de recerca: la manera com els llocs es converteixen en formes de lectura del món. Proust, Henry James, Brodsky, Zanzotto o Scarpa apareixen com a testimonis d’una ciutat que existeix també en els seus relats, en les seves boires i en les seves absències, i que continua interpel·lant el visitant encara que ja no sigui la mateixa.
Enric BOU, Venècia. Ciutat de pèrdues. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2026, 150 p., 15 €
