La paraula «boja» conté una història sencera de violència. Abans de ser una descripció, és una sentència: la manera com una comunitat aparta allò que no sap o no vol comprendre. Al voltant d’aquest estigma, Inès Cagnati (Monclar, 1937 - Orsay, França 2017) construeix Génie la boja.
Marie estima la seva mare, una dona rebutjada després de tenir una filla fora del matrimoni. Però aquest amor neix en una carència afectiva que cap de les dues no sap transformar en paraules. Tot el que envolta la seva vida —la gana, el treball incessant, el rebuig, els silencis— respon a una lògica antiga, gairebé immutable. Cagnati troba en el món rural un mecanisme de despossessió inscrit als camps, als masos, als camins i a les corts. La injustícia acaba adquirint l’aparença d’un ordre natural.
L’austeritat de la seva escriptura intensifica el món de la novel·la: cada silenci i cada gest interromput revelen com la vergonya i la violència imposades pels altres acaben penetrant en la vida dels personatges. Publicada el 1976, Génie la boja posa al descobert l’engranatge del mal anomenat destí.
Inès CAGNATI, Génie la boja, trad. Marta Marfany, Quid Pro Quo Edicions, 2026, 207 p., 22,00 €
