Ficcions fugitives
Antoni Pizà
A mig camí entre la memòria i l’assaig personal, l’autor crea un singular teixit narratiu que entrellaça realitat i ficció a través de narradors poc fiables. Mescla de realitat i invenció, Ficcions fugitives captura instants viscuts abans que s’esvaeixin, mentre les reflexions sobre llengua, música i identitat basteixen un pont vital i artístic entre Mallorca i Nova York.
A la venda el 26 d’agost
«El pianisme també oferia ―ho vaig percebre primer tènuement i després amb evidència― una estructura litúrgica, si es vol, que anava més enllà de l’experiència estètica. En un món ple d’incerteses, el pianisme era un espai de certituds.»
.jpg)
Antoni Pizà
Escriptor i musicòleg. Ha publicat una vintena de volums sobre temes musicals. Durant més de trenta anys ha estat professor d’Història de la Música a The City University of New York, on, a més a més, dirigeix la Foundation for Iberian Music. Viu entre Mallorca i Nova York.
|
|
Conversa a Sicília
Elio Vittorini
Traducció Maria Aurèlia Capmany
Pròleg de Míriam Cano
Italo Calvino va descriure aquest llibre com l’equivalent literari del Guernica. Una obra polièdrica que deu gran part de la seva bellesa a l’imperatiu d’evitar la censura. S’hi narra el retorn de Silvestro a Sicília després d’anys d’absència. Impulsat per un cert malestar moral, viatja per retrobar-se amb la seva mare i amb la terra de la seva infantesa. Una novel·la bastida sobre l’art de la conversa.
A la venda el 9 de setembre
«Recordeu que Vittorini va escriure el llibre el 1937, sota el feixisme, i que l’havia d’empaquetar de forma amable. Està necessàriament embolcallat amb cel·lofana per passar la censura. Però hi ha un menjar excel·lent un cop el desemboliques.»
Ernest Hemingway
.png)
Elio Vittorini
Escriptor, editor i traductor italià. Va tenir un paper rellevant a segells com Einaudi i Mondadori, on va promoure joves autors italians i traduccions de literatura estrangera. Ell mateix va fer versions italianes d’obres d’autors com Defoe, D.H. Lawrence, Hemingway, Faulkner, Steinbeck i Poe.
|
|
Guimerà a Amèrica
Set dones per a un fenomen transatlàntic
Sharon G. Feldman
Pròleg d’Enric Gallén
A inicis del segle XX, Terra baixa i Maria Rosa inicien un viatge inesperat pels escenaris d’Amèrica del Nord, on recorren més de vuitanta teatres. Figures com Mrs. Fiske o Geraldine Farrar s’identifiquen amb la força de les protagonistes i impulsen l’èxit del dramaturg català. El llibre reconstrueix amb detall aquest periple teatral i cinematogràfic; un pont cultural entre Catalunya i els EUA.
A la venda el 14 d’octubre
«L’atracció d’aquestes actrius cap a Marta i Maria Rosa no només representava una oportunitat professional, sinó que reflectia una identificació personal amb personatges que es resisteixen a ser dominades i reivindiquen els seus propis destins.»
Sharon G. Feldman
Doctora en Literatura Espanyola i catedràtica a la Universitat de Richmond. Especialista en teatre i arts escèniques de l’àmbit ibèric, ha publicat, entre altres obres, A l’ull de l’huracà: Teatre català contemporani (L’Avenç, 2011), Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística.
|
|
El cant dels ocells
Una cançó per a la pau
Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda
Cap altra cançó catalana ha acumulat tantes lectures com El cant dels ocells. De nadala a símbol d’exili, dol o pau, el seu recorregut travessa segles i escenaris d’Europa i Amèrica. Més enllà de Pau Casals, la seva història passa per Pep Ventura, Barrientos o Llach i mostra com la música esdevé memòria col·lectiva i un dels grans símbols de la cultura catalana.
A la venda el 4 de novembre
Jaume Ayats
Etnomusicòleg i violinista, és professor de la UAB des de 1998. Ha dirigit el Museu de la Música de Barcelona i el departament de Musicologia de l’ESMUC.
Anna Costal
Musicòloga i professora a l’ESMUC, coordina el grup HERIMUS. És intèrpret de tenora a la Cobla Vila d’Olesa i ha estat comissària de l’Any Clavé.
Joaquim Rabaseda
Musicòleg i professor a l’ESMUC, n’ha estat cap de Musicologia i és cap de Recerca, Qualitat i Innovació. Ha estat comissari de l’Any Garreta.
La dèria del cactus
Moda i crítica de la modernitat barcelonina
Julià Guillamon
La moda dels cactus arrenca a Alemanya als anys vint, té el seu zenit als trenta i fa de Barcelona una capital europea d’aquesta tendència. L’obra pren el cactus com a eix per explorar l’imaginari cultural del segle XX i XXI. Des del noucentisme, s’endinsa en la cultura de masses i la sofisticació de la postguerra, fins a la seva popularització actual.
A la venda el 2 de desembre
«Seria fàcil dir que és un símbol de nosaltres mateixos, esgotats, assedegats, martiritzats. Escric un llibre sobre cactus, també, per reviure un món perdut.»
Julià Guillamon
Escriptor i crític literari. Ha escrit i editat llibres de ficció, assaig, reportatges, reculls d’articles i d’entrevistes. A L’Avenç ha publicat El barri de la plata (2018). Ha comissariat exposicions dedicades a la literatura, l’art, la fotografia i el disseny.
|
|
