Des de la seva experiència com a professor i historiador de l’art, Joan M. Minguet (Barcelona, 1958) desplega una crítica que travessa institucions, discursos i hàbits intel·lectuals, assenyalant com la cultura pot convertir-se en un espai d’acceptació silenciosa. Contra l’obediència proposa tensar el sistema des de dins, insistint que pensar culturalment és, abans que res, desobeir les formes en què se’ns ha ensenyat a pensar. El travessa una idea central, formulada en màximes nítides i sense concessions: «L’obediència, en el camp de la cultura, és una paradoxa, una desraó».
La seva escriptura assumeix la incomoditat com a mètode: pensar contra els protocols, contra les inèrcies institucionals, contra la pacificació del pensament crític. Minguet escriu des d’una tradició crítica que no separa pensament i implicació, i que entén l’art com a camp de disputa. El resultat és un text que interpel·la el lector, una crida a desconfiar de les formes establertes de legitimitat cultural i a assumir que la desobediència, també en l’art, és una pràctica sostinguda més que un gest.
Joan Maria MINGUET BATLLORI, Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art, Raig Verd, 2026, 217 p., 20,00 €
