El punt de partida de No vingueu al poble a reposar no és tant el territori que habitem com la forma en què s’ha convertit en imatge. Des de l’Empordà i les Gavarres, Mar Camps (Palamós, 1991) descriu un escenari més universal: la construcció contemporània del món rural com a espai de projecció urbana: calma, autenticitat, retorn a una suposada essència.
L’autora combina memòria, observació periodística i assaig literari per qüestionar una mirada que sovint converteix els nuclis rurals en decorats. El seu és un gest de restitució, que explica la terra a través de les seves pròpies veus. Darrere la projecció idíl·lica hi apareixen tensions sobre l’habitatge, la folklorització de la cultura local, la domesticació del soroll quotidià i la tendència a entendre el món rural com una extensió recreativa de la ciutat.
En temps de massificació turística i d’idealitzacions rurals, Camps aporta una reflexió necessària sobre les conseqüències de pensar sempre un «territori» des de fora. Un assaig breu i suggeridor, que convida a qüestionar aquestes mirades en plena temporada d’estiu.
Mar CAMPS, No vingueu al poble a reposar, Edicions de la Ela Geminada, 2026, 144 p., 17,50 €.
