Aquest és el primer llibre en què Miriam Toews (Steinbach, 1964) escriu sobre la seva pròpia vida en no-ficció. El text afronta temes molt durs —especialment el dol i el suïcidi dins la família— amb franquesa, sense dramatismes. Aquesta honestedat es combina amb un humor sec i inesperat que no resta pes al que s’explica, i en canvi ho fa més proper, més humà.
També cal destacar-ne l’originalitat formal. La narració es construeix a partir de fragments, records, cartes i reflexions que acaben dibuixant una experiència emocional Aquesta estructura reforça la sensació d’intimitat, com si el lector assistís directament a la manera com l’autora intenta donar sentit a allò que ha viscut. La tensió entre gravetat i ironia, a més, permet parlar de dol i de salut mental d'una manera poc convencional.
Una obra que transforma el dolor privat en una reflexió universal sobre l’acte d’escriure. Toews demostra que per a ella la literatura és molt més que una vocació. Es tracta d’una eina de resistència i, també, una manera de mantenir un diàleg perpetu amb els qui ja no hi són.
Miriam TOEWS, Una treva que no és pau, trad. Octavi Gil Pujol. Les Hores, 184 p., 19,90 €
