El
número de maig ja és a quioscos i llibreries, i arriba carregat de memòria, pensament i mirada crítica sobre el present. Un recorregut per la història recent i llunyana, per les tensions socials i culturals que ens han configurat, i per les veus que continuen interrogant el país, des de diversos àmbits.
Als Bitllets i als Focus, com en la coberta, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976 prenen un protagonisme central.
Roser Rius i Camps i Mireia Bofill Abelló les recorden cinquanta anys després amb una mirada oberta al futur, en paral·lel a la convocatòria de noves jornades que se celebraran al recinte Fabra i Coats els dies 12, 13 i 14 de juny sota el lema “Feminismes en revolta: 1976-2026”. Més endavant, en un article de profunditat,
Meritxell Ferré n’aprofundeix el context històric i el significat polític, destacant-ne el caràcter obert, plural i massiu, amb la participació de dones de procedències diverses en un moment clau de la Transició.
Manel Ollé continua la sèrie “La platja de Pequín” amb un relat que trenca tòpics i explora la complexitat de la diàspora xinesa a Catalunya. Lluny de visions homogènies, hi apareixen diferències socials, generacionals i culturals, així com les tensions identitàries dels més joves en un entorn multilingüe i canviant. A l’Avançament editorial,
Josep-Anton Fernàndez presenta
Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya, una anàlisi de la immigració com a element central en la configuració del país des del segle XIX fins avui (L’Avenç, 2026). Des d’una perspectiva de postmigració, el llibre examina les representacions culturals i literàries de la identitat, l’alteritat i els conflictes socials i lingüístics, i arriba a les llibreries el 27 de maig.
A “T’explico un acudit?”,
Julià Guillamon ens transporta a la Barcelona convulsa dels anys trenta, amb episodis com l’assalt a
El Be Negre i les respostes satíriques que en van derivar. I a la secció “Espais i memòria”,
Ana Sánchez recupera la història del mas Perxés, a Agullana, que durant l’hivern de 1939 esdevingué l’última capital de la Catalunya republicana. Un espai carregat de simbolisme enmig de la desfeta, que concentra el drama de la Retirada i el final d’un projecte polític.
Als Focus,
Lourdes Toledo reivindica la figura de
Maria Beneyto, i la singularitat d’una trajectòria literària extensa i sovint poc reconeguda. Revisa la seva “segona vida” com a escriptora a partir dels anys noranta, arran de la reedició de
La dona forta i del reconeixement institucional. Toledo destaca especialment la força de la seva poesia,que alterna el lirisme més condensat amb una dimensió narrativa, i en celebra la capacitat d’interpel·lar el lector contemporani. Per la seva banda,
Marta Vallverdú revisita el
debat sobre el model d’escola catalana als anys setanta, quan la llengua i l’educació esdevenien eixos centrals de la construcció democràtica. Analitza l’enfrontament entre diferents models pedagògics, amb figures com Marta Mata i Joaquim Arenas al capdavant, i qüestiona les simplificacions ideològiques amb què sovint s’ha llegit aquest debat, així com els mites construïts al voltant de la immersió lingüística i les seves conseqüències a llarg termini.
A l’“Aquest mes”, el Museu Morera de Lleida acull
“Contrapastoral. Art i pagesia”, una exposició que qüestiona la visió idealitzada del món rural i posa en relleu les dures condicions de la pagesia a través de diverses disciplines artístiques.
Als miradors de literatura,
Valèria Gaillard ens acosta a la Venècia de George Sand a través d’una nova traducció de les seves
Lettres d’un voyageur (trad. Albert Mestres, Angle Editorial, 2026), mentre
Joan Todó analitza
El gat i les estrelles (Proa, 2025) de Jordi Lara, una incursió en un univers de ficció marcat per la desolació i la supervivència. En l’àmbit del patrimoni,
Jordi Principal reflexiona sobre el paper del
Centre d’Història Contemporània de Catalunya en el marc institucional actual i
Manel Guàrdia Bassols posa el focus en la
Casa de l’Aigua de Trinitat Nova com a espai clau per entendre la relació entre ciutat i recursos.
Finalment,
Genís Barnosell comenta la darrera obra traduïda en català de Carlo Greppi (EUMO, 2025), centrada en una història que fuig de les grans narratives per atendre les veus particulars, mentre
Jordi Puntí tanca el número amb una mirada a la nostàlgia tecnològica dels dispositius que han marcat l'època recent.
Podeu adquirir el número 530 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
