Aviat el nostre
número de novembre serà als quioscos i a les llibreries. Amb el número 524, disseccionem règims i dictadures. A la coberta, el logotip del projecte "Eroding Franco", del fotògraf documental i periodista Jordi Jon, que explora la desertificació i la seva relació amb les conseqüències del franquisme.
Als Focus, cinquanta anys després de la mort de Franco, el periodista i historiador Marc Andreu Acebal es fixa en “un mig segle llarg que va començar abans i va culminar després”. Més enllà de l’efemèride, convé aturar-se per reflexionar de manera crítica sobre la història i el combat per la memòria democràtica, començant des de les aules. Recuperem l’article “FRAP. Els últims afusellats de Franco” de Roger Mateos de l’hemeroteca. L’article es va publicar al número 284, l’octubre 2003 i va ser l’origen del llibre
El verano de los inocentes (Anagrama, 2025), que recull la seva investigació sobre el tema des d’aleshores. Com recorda Mateos, «Les famílies de dos dels afusellats —José Luis Sánchez-Bravo i José Humberto Baena— han rebut recentment una carta del Govern espanyol que declara “il·legítim” el tribunal militar que els va sentenciar i anul·la la seva condemna. Queda, però, un llarg camí per recórrer fins a reparar la memòria de les víctimes de la dictadura franquista.»
Reproduïm la conferència d’obertura de l’11è Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2025. La democràcia liberal en crisi: un fenomen global i local, celebrat a Portbou del 26 al 28 de setembre. Es tracta d'“Estats Units, Trump i les ultradretes globals: som de nou als anys trenta?”, de l’historiador i professor al Departament d’Història de la The New School de Nova York Federico Finchelstein. És expert en feixisme europeu i llatinoamericà, i en els vincles que comparteixen. Ha publicat més de cinquanta articles i assaigs sobre feixisme i populisme, i en l’article dissecciona els canvis fonamentals que encarnen governs com el de Donald Trump. Agraïm al Memorial Democràtic, al Museu Memorial de l’Exili i la Càtedra Walter Benjamin (UdG) que ens hagi donat permís per reproduir-la. Als miradors, Jaume Barrull analitza la censura franquista i el còmic infantil, i traça la repressió persistent que va marcar els personatges d’infantesa d’unes quantes generacions.
Aquest novembre, recordem Ernest Lluch i Vicenç Pagès Jordà, tots dos estretament vinculats a L’Avenç. Vint-i-cinc anys després de l’assassinat d’Ernest Lluch, entre els records hi queda, també, el d’un article a quatre mans sobre les "violències de baixa intensitat" que mai no va ser escrit. Ho comparteix la historiadora Rosa Lluch Bramon, que signa el bitllet “Reflexions sobre la violència”. Als miradors de literatura, Adrià Pujol escriu sobre el darrer llibre pòstum de Vicenç Pagès Jordà,
La carícia dels detalls (Empúries, 2025), que reuneix una setantena de ressenyes publicades a
L’Avenç. Així, l’article “El matís és la matèria” és un testimoni del lligam de Pagès Jordà amb la revista, i celebra la lúcida i enyorada veu que ens acostava la narrativa estrangera.
Ens fixem també en la identitat, ja des dels bitllets, on els sociolingüistes Albert Fabà i Joaquim Torres analitzen la llengua i identitat nacional a Catalunya. A partir de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de finals del 2024 que posa llum als sentiments de ‘pertinença’ i a la realitat de la llengua a Catalunya. A “la memòria de la terra”, Youssef El Maimouni escriu sobre el trosset de món dels desposseïts, dels viatgers. El llimb on fan arrels és Barzakh, un terme que en l’Alcorà representa l’estat intermedi en el qual l’ànima del difunt roman en una espècie de somni entre el dia de la seva mort i el dia del judici final. El Maimouni és autor de
Cuando los montes caminen (Roca Editorial, 2021),
Nadie salva a las rosas (Roca Editorial, 2023) i
Què en diré del dia d’avui (Jande Editorial, 2025), la seva primera novel·la escrita en català. A la secció Espais i memòria, Mireia Munmany, directora d’Espais escrits ens presenta les “Cases museu d’escriptors. Un patrimoni literari català per descobrir”. Un article que ens mostra aquests espais i reflexiona sobre la memorialització de la literatura a Catalunya.
Als miradors, aquest mes visitem “Bosc d’empremtes. El memorial del Camp de la Bota”, una instal·lació artística de Francesc Abad inspirada en Walter Benjamin i situada parc del Campus Diagonal-Besòs, Sant Adrià de Besòs. I també el Museu del Barroc de Catalunya, emplaçat a la primera planta de l’antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, un edifici catalogat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Finalment, ens endinsem en la primera gran exposició dedicada al poble gitano al Museu d’Història de Catalunya en un article signat pel seu director, Jordi Principal, i per Raquel Castellà, coordinadora i documentalista de la mostra que es podrà visitar fins al 2 d’agost de 2026.
Joan Todó llegeix
Ferrocarrils de Mèxic (La Segona Perifèria, 2025), de Gian Marco Griffi, amb traducció Pau Vidal a “Una concatenació grotesca i burleta d’esdeveniments”. I Valèria Gaillard s’endinsa en un manuscrit robat, ocultat i, finalment, restituït permet llegir
Guerra de Céline, posterior al seu Viatge al fons de la nit, que arriba al català amb l’exuberant traducció de Joan-Lluís Lluís.
Àngel Quintana fa la crònica del festival de Sitges d’enguany a “Cap a un fantàstic més conceptual”. Els animals, la recuperació mitològica del terror o els relats d’autors de renom han ressonat en una programació en què el protagonisme ha estat pels cossos que s’enfronten, i pateixen, els reptes contemporanis. I Martí Gallén escriu sobre
La mort i la primavera, que va obrir una temporada al TNC marcada per les autores. Amb tot, l’article explora la manca de teatre de text als escenaris catalans, una situació que sembla confirmar el fet que s’hagi obviat l’obra dramatúrgica de Rodoreda per adaptar-ne la darrera novel·la d’una manera sui generis.
I finalment, Jordi Puntí es mira “La vocació literària de Josep Pla", a la darrera pàgina del número.
Podeu adquirir el número 524 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
