L’exposició
Ciutat de sorra, comissariada per
Marta Sesé, proposa una mirada desplaçada cap a la ciutat de Barcelona. Entenent la ciutat com a material i com a símbol,
David Bestué contraposa la idea projectada i somiada de ciutat —projectes urbanístics ambiciosos en forma de maqueta o la concepció de la ciutat des d’una perspectiva de progrés i avenços tècnics— amb un imaginari a contrapel i popular —en forma d’imatges distribuïdes a la premsa, revoltes o crits a la contra plasmats en diaris que es converteixen en icones, empremtes compartides en el subconscient col·lectiu de tots aquells que habitem la ciutat.
Foto: Eva Carasol
La mostra ens situa en un marc temporal que comprèn aproximadament des del 1979 fins al 2011 i abasta els tres pisos del nou espai Fabra i Coats.
La planta baixa, a nivell de terra, es despleguen elements de passats no viscuts per l’artista.
Bestué convoca, sense jerarquia ni ordre, una sèrie d’objectes i materials que, en conjunt, conformen una mena de museu (trencat) de curiositats en el qual es barregen diferents temps històrics i indefinits. No es tracta de formes específiques del passat sinó, més aviat, del passat brut. Dos triangles —referència a les falques de granit d’Ulrich Rückriem instal·lades al Pla de Palau— de paper de diari triturat, de residus de la ciutat, ens donen la benvinguda; el plec amb la darrera mostra presa de la Stachys maritima, planta que neix i habita a les dunes marítimes i que, actualment, està extingida a Barcelona; o una bobina amb una corda produïda amb palmera triturada i que remet a l’origen tèxtil de la fàbrica on s’ubica l’exposició, conviuen, juntament amb altres elements, sota una il·luminació proporcionada per una recreació del sistema d’il·luminació de la Font Màgica de Montjuïc i un aplic MBM-2.
Foto: Eva Carasol
Les imatges, poc vistes anteriorment en exposicions de
Bestué, tot i que estan contínuament presents en els seus processos de treball, així com en les seves publicacions, adquireixen un gran protagonisme a la
primera planta.
Bestué ha fet un escombratge de tots els números de
La Vanguardia d’aquell període. Aquest exercici és una manera de treballar amb el temps, amb els fets, i portar-los al present. Quatre projeccions —destruccions, maquetes, contra i cordes, entès, aquest últim, com una manera de filar temàtiques que es mantenen constants al llarg d’aquesta ingent lectura—, es contraposen al conjunt de maquetes, com a representants de la ciutat projectada, ambiciosa, ideal. Milers d’imatges que reflecteixen una mena de canvi d’ànim de la ciutat, alhora que una pèrdua o desfiguració de la imatge. El ritme de les projeccions s’acompanya, a més, d’un fil musical compost per Hidrogenesse, una melodia popular que ens assenyala alguns d’aquests esdeveniments que formen part de l’imaginari.
Finalment, el present i la potència de futur habiten la
planta superior, il·luminada, per primer cop, amb llum natural. Un mur cobert parcialment amb pètals de diferents flors de la ciutat es fusiona amb l’horitzó; peres de sucre pengen per sobre nostre; una esquena desitjosa, feta amb deixalles de la ciutat com ara paper de diari o un fragment de pedra d’una façana ens envolten en erotisme i desig, ja que la investigació escultòrica de
Bestué a
Ciutat de sorra és, al mateix temps, retenir i abocar.
INFORMACIÓ
LLOC: Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona (c. Sant Adrià, 20. Barcelona)
DATA: Fins el 22/10/2023
HORARI: De dimarts a dissabte de 12 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 15 h
ENTRADA: Gratuïta
Amb el suport de: La Vanguardia, Hangar, Urbidermis i TMB.
