per Redacció, 30 de setembre de 2025 a les 10:02 |
«Ara, en arrencar els estrats pictòrics anaven sortint la pols antiga, les olors, potser fins i tot els sons... retinguts durant segles. Estava deslliurant els temps. Quedava submergit en tots els temps i, per tant, ja no vivia avui, ni ahir, ni fa cent anys. M’alliberava dels límits temporals. Esdevenia de sempre.»
Paret mestra
Recreació a la cuina vella
Joan Rosàs
Sèrie Literatures
Unes reformes a la casa pairal són el punt de partida d’aquesta narració. Les capes de pintura, a mesura que salten, aniran revelant un fris de records i faran aflorar totes les vides que ha contingut la cuina vella. En el transcurs d’un dia, l’autor ressegueix totes les èpoques, explorant en detall la masia i alguns aspectes de la seva humil anatomia, però també aprofundint en trets i tradicions que acompanyen la vida rural. I aquest descabdellament natural del temps, el porta a reflexions que van més enllà d’ell i de les persones concretes que han habitat la casa. Rosàs connecta un costumari particular i una mitologia pròpia, amb una cosmovisió. Tot el que fa, en definitiva, que un poble sigui més que una suma de persones. Perquè on hi ha una casa, tot comença.
