Aviat el nostre número d’octubre serà als quioscos i a les llibreries. Amb el número 522, reivindiquem la “cultura situada”, aquella que és conscient, atenta i inclusiva. Al cor de la revista, ens focalitzem en els museus amb un díptic que explora el rol actiu que poden tenir-hi els ciutadans a través de les experiències del Museu de l’Empordà, glossades per Susanna Portell, i les del Reina Sofía, amb Ana Longoni.
Obrim la revista, però, amb les paraules del periodista cultural David Guzman sobre l’ofici de la crítica, que va perdent terreny en els mitjans. Un Bitllet dedicat al llogaret cada cop més reduït del pensament sobre la cultura, i a la tasca dels qui el defensen amb una feina acurada, i sovint silenciosa. A banda, la presidenta del PEN Català, Laura Huerga, comparteix alguns dels temes centrals del Congrés del PEN Internacional, celebrat entre el 2 i el 9 de setembre, a Cracòvia. Sota el binomi de llibertat i paraula que donava títol a la trobada, s’hi va parlar de crisi ecològica i la diversitat de gènere i d’identitats, però tampoc no hi va mancar l’autocrítica.
Llegim els versos Iannis Ritsos, extrets del llibre
D’amor i desig (Saldonar, 2025), acompanyats d’una breu nota escrita pel seu traductor, Pau Sabaté. L’escriptora Roser Cabré-Verdiell convoca futur, passat i present des de la seva Ocata, i trena una història de migracions forçades i exilis possibles a la seva “memòria de la terra”. “Tulevaissutta Khere” uneix records d’infantesa, terres ignotes i una nit gairebé explosiva. Un relat que inicia en finès i acaba en llengua romaní, amb els mots que li donen títol. Cabré-Verdiell és autora de les novel·les
AIOUA (guardonada amb el Premi Finestres de narrativa i Revelació del Festival 42), del 2022, i enguany de
Que morin els fills dels altres, totes dues a Males Herbes, a banda de multitud de relats en revistes literàries i antologies editorials.
Pep Montserrat se submergeix als llibres per il·lustrar-los, tal com explica en la conversa d’aquest octubre amb Jordi Puntí, amb qui són amics des de fa anys. L’art del Premi Nacional d’Il·lustració 2024 evoca i conté l’esperit de l’obra, que Montserrat cerca amb avidesa a través d’una lectura profunda i atenta. Sobre llibres, música i art, com confessen, tracten la majoria de les seves converses: sobre el que llegeixen, escolten, i miren. Però sobretot, i la seva trobada ho testimonia, sobre la passió que els fa estimar la cultura i contribuir-hi com a creadors, l’un des de la imatge i l’altre des de la paraula. Es van trobar al Centre Cívic Urgell de Barcelona, quan acollia recentment l’exposició retrospectiva de Montserrat, “Els viatges d’un il·lustrador”. Com és habitual, trobareu el text a la revista i ben aviat també la conversa en format vídeo al nostre canal de Youtube. A més, Jordi Puntí reapareix al final del número amb la seva secció habitual, on també parla d’amistat: “Plorar al cinema” revisita els evocadors cinemes de la seva vida, des del Sidney de Manlleu fins a l’Arkadin, el Savoy o el CAPSA del carrer Aragó.
Com avançàvem, als Focus ens aturem a pensar sobre la museologia actual i el rol que hi té, o que pot tenir-hi, la ciutadania. Recentment, el Museu de l’Empordà de Figueres a obrir les portes a la seva col·lecció amb un discurs trencador sorgit d’un procés participatiu fet entre 2021 i 2022. N’ha resultat un projecte museològic de Margarida Loran, i un guió museogràfic desplegat per Cristina Masanés i Pere Parramon amb el suport de l’equip tècnic del Museu i d’Eduard Bech, el director actual. El resultat, segons Portell, és “un veritable refugi des d’on pensar-nos i dialogar amb l’art”. L’acompanyem de “'Museo Situado'. Una experiència assembleària entre el barri i el museu”, un text de qui fou directora d’Activitats Públiques al Museu Reina Sofía entre el febrer del 2018 i el juliol del 2021. Ana Longoni, investigadora del CONICET (Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, Argentina) i professora de la Universitat de Buenos Aires, recorda com van convertir-lo en un “museu-en-xarxa", connectat internacionalment i, sobretot, atent a la realitat de la gent del barri madrileny que l’envolta. Aquest article es va publicar originalment a
Quaderns d’Educació Social, núm. 25, 2023. Agraïm a l’autora i a la revista el permís per reproduir-lo.
A banda, fem èmfasi, de nou, en la història atenta als llocs amb una nova entrega de la sèrie dedicada al Rec Comtal. Al quart capítol, l’arqueòloga Carme Miró ressegueix el seu pas pels districtes de Sant Martí i l'Eixample, gràcies a tècniques com l’arqueobiologia que fan possible reconstruir el paisatge de la séquia, el cabal d’aigua i la seva salubritat. I, finalment, amb la literatura de Balzac, i la seva correspondència, reflexionem sobre els orígens de la novel·la gai i de la representació de l’homosexualitat en l’art. Una peça de Tom Crewe, novel·lista anglès guardonat el 2023 amb el premi Orwell d'escriptura política per
The New Life (
La Nueva Vida. Catedral, 2023), publicada originalment a la
London Review of Books (Vol. 46 No. 3 · 8 February 2024) i que reproduïm amb la traducció de Paula Amat. L’article traça la persistència d’una “figura sexualment ambigua” en les novel·les que l'autor francès va publicar en la dècada del 1830 i del 1840, però també analitza la presència (o absència, més aviat) d’homes gais en Zola, malgrat la insistència amb què alguns lectors li ho demanaven.
Als miradors, aquest mes visitem “Antoni Clavé amb majúscules”, una exposició comissariada per Aude Hendgen i José Félix Bentz que reuneix més de vuitanta obres provinents de col·leccions públiques i privades, algunes d’elles inèdites. La mostra es desplega en dues seus —el Palau Martorell i el Reial Cercle Artístic— i ofereix, a més, accés a les Sales Clavé del Palau de la Generalitat. En matèria de literatura, Eva Vàzquez signa “Com sobreviure al jo gramatical”, una reflexió que neix de l’escriptura de dues dones, Vivian Gornick i Janet Malcolm, i les seves mirades al món en un moment en què l’escriptura ‘autobiogràfica’ omple prestatges i xarxes socials. Recomana, entre d’altres
La situació i la història, amb traducció de Mar Molero Dolz (L’Altra editorial, 2023), de Gornick, i
Imatges viscudes. Fotografia i memòria, traduït per Toni Cardona (Arcàdia, 2023). Joan Todó es deixa endur per “l’escriptura passatgera” d’Antoni Martí Monterde (
L’Estació del Nord. Confessions d’un assagista que se’n va. Editorial Afers, 2025).
Analitzem “La restauració del claustre del Reial Monestir de Santes Creus” amb l’article de Carme Bergés Saura, cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Entre les millores de l’edifici, que han permès resoldre desperfectes causats per l’aigua, però algunes troballes i el seu estudi han fet possible també repensar la noblesa catalana a partir de la informació de les restes trobades a les tombes. A banda, l’historiador Genís Barnosell repensa la pervivència i la destrucció de la Catalunya republicana durant la Guerra Civil amb una ressenya del darrer estudi de Pelai Pagès,
Catalunya. La República en guerra (1936-1939). L’obra, publicada enguany per Editorial Base, analitza la pervivència de la República durant el conflicte bèl·lic, a través de la revolució, la repressió i els enfrontaments entre la Generalitat i el govern espanyol.
Podeu adquirir el número 523 de L'Avenç aquí i també subscriure-us-hi aquí.
