Al setembre, lliçons de llibertat

Aviat el nostre número de setembre serà als quioscos i a les llibreries. Comencem el curs amb una defensa polifònica de les llibertats. Amb testimonis, pensadors i experts en la matèria, aprenem sobre resistència contra les múltiples formes que pren la repressió.

Als Bitllets, el musicòleg i periodista Pep Gorgori ens proposa un recorregut sonor i musical pel monestir de Poblet, d’on aflora una connexió amb el passat ben especial. Alba Dalmau retrata una 'terra' aliena a “La memòria del tros”, que ens du fins a Argelaguer, un petit poble de la Garrotxa, on s’alçaven les cabanyes d’en Garrell. Una construcció selvàtica i captivadora per a petits i grans, nascuda de l’obstinat projecte vital del seu constructor, en Pujiula. L’escriptora hi trama, com les branques a les desaparegudes cabanyes, una polifonia d’instants, que donen veu als seus records i pensaments, i als de l’inventor d’aquest 'tros'. 

Avancem unes pàgines de Memòria dibuixada. Presó de Yeserías (1974-1975) (L’Avenç, 2025), de Roser Rius i Camps. La il·lustradora i autora de llibres infantils hi recull l’experiència de l'empresonament en un centre penitenciari de Madrid, així com els interrogatoris i la tortura prèvia que va patir, la detenció, els anys de militància. El seu diari, retalls de premsa, la veu del seu present i, sobretot, unes imatges magnètiques conformen la crònica punyent d'uns anys de lluita i repressió i la història d’una artista que no ha deixat de volar. Ignasi Aragay prologa el llibre, que surt a la venda el dia 10 de setembre. Es presentarà dissabte 13 a les 12 h a La Carbonera (Barcelona), divendres 19 a les 19.30 h a Ateneu de Figueres, dimecres 24 a les 18.30 h, a l’escenari 2 de La Setmana del Llibre en Català (Barcelona) i, ja a l’octubre, dimarts dia 21 a les 18.30 h a La Lleialtat Santsenca (Barcelona). La secció "Espais i memòria" s’ocupa també de testimoniar la vida a la presó a través de “Wad-Ras, temps era temps”, de la fotoperiodista Sandra Balsells, impulsat per la Fundació Setba. A partir de l’interès a mostrar el projecte “Traspassant l’objectiu”, un taller de fotografia per a les internes, Balsells es va endinsar en l’únic centre penitenciari català que acull exclusivament dones. Situat al barri de la Vila Olímpica del Poblenou, Wad-Ras té aquesta funció des de 1983, però la presó es traslladarà al nou centre a la Zona Franca, un cop s’acabi de construir.  

Posem els Focus en els mecanismes del control. En literatura, els professors Lluís Quintana (que s’acaba de jubilar de l’UAB) i Lluís Agustí (UB) recorden les peripècies i l’enginy dels escriptors de l’exili davant la censura. Comencen amb l’exemple de l’autor de Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders, per seguir el rastre d’una realitat coneguda, l’empremta del bolígraf vermell en la literatura catalana durant el franquisme, amb alguns censors "obsedits" i d'altres que no podien amagar el delit de llegir. A banda, reflexionem sobre les fronteres i els desplaçaments amb la crònica de la trobada “Capitalisme Racial, Fronteres i Migracions” (25/07/25), una conversa entre Harsha Walia, activista i autora de Frontera i llei. Migració global, capitalisme i l’auge del nacionalisme racista (Raig Verd, 2022); Basha Changue, exdiputada de la CUP al Parlament de Catalunya i Tania Aruzamén, educadora popular i activista. Ho relata Martin Lundsteen, investigador Ramón y Cajal al Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, membre de l’Observatori de l’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i del Grup d’Estudis sobre Reciprocitat (GER) a l’article “Les fronteres que sostenen el capitalisme racial. Conversa des de la resistència”. Finalment, el periodista musical Jordi Turtós signa “La contracultura musical dels 70: la dècada silenciada”, un article que repassa els moments més memorables de Grup de Folk, Oriol Tramvia, Pau Riba... i les primeres edicions del Canet Rock (i ‘Canet Roc’), així com els àlbums i col·laboracions. Turtós hi dibuixa els inicis del moviment contracultural a Catalunya, que s’emmirallava en alguns aspectes del model nord-americà i l’underground, però que en subratllà ben aviat de propis. 
 
Aquest mes, visitem la mostra “Miguel Milá. Dissenyador (pre)industrial”, la retrospectiva més gran que s’ha fet mai d’aquest pioner i precursor del disseny industrial a Catalunya i a la resta de l’estat. Es podrà veure al Disseny Hub Barcelona (DHub) (Pl. de les glòries catalanes, 38. Barcelona), fins al 28 de setembre. Al mirador zero, ens desplacem fins a Vilafranca del Penedès per aturar-nos a explorar el Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. A banda, Tània Álvarez Herraiz signa “L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani: un patrimoni universal i una responsabilitat compartida”, un article en què detalla el pla de gestió d’aquests béns que s’està elaborant a Catalunya i que en reforçarà la difusió al mateix temps que en subratlla la importància i aprofundeix en aspectes de conservació i protecció. 

Encara als Miradors, Josep Pelfort ens apropa de nou als tresors ocults de la pantalla petita amb la sèrie britànica Slow Horses, que ha arribat a la seva quarta temporada i combina de manera brillant la comèdia negra i el gènere d’espionatge. Al capdavant del repartiment, un encertadíssim Gary Oldman interpreta el revers del James Bond prototípic i, de retruc, també el contrari de l’agent que encarnava al film El talp (adaptació de la novel·la homònima de John le Carré). Joan Todó llegeix Al capvespre, de Hwang Sok-yong, una traducció de Mikwa Jo Jeong publicada enguany per Gata Maula, a “La forma i el fons”, el seu article del Llegir escrivint. Valèria Gaillard s’endinsa de nou en les caminades de Jean-Jacques Rousseau, aquesta vegada amb Els somiejos del passejant solitari (Adesiara editorial, 2025). Escrita a partir de notes preses sovint a la fresca, l’obra erigeix una justificació del seu pensament en un to íntim i confidencial que la traducció de Glòria Farrés preserva. 

En teatre, ens desplacem fins als “fora d’escenes” de Josep Maria Miró, que els duu a l’extrem amb El Monstre, la seva darrera creació. Martí Gallén hi veu la major radicalitat formal de l’autor i director fins al moment, en una peça que rebla la “descripció d’un (nou) paisatge” i que situa la ruralitat a l’epicentre dels escenaris catalans. I Jordi Puntí clou el número amb un pensament per a les llàgrimes dels rics i el fenomen del luxe a la ficció televisiva, des de Succession a Industry, farcida de pràctiques excèntriques i d’una moral particular.