The New Yorker, fundada fa tot just cent anys, és més que una revista; és un símbol que ha marcat una època. D’entre tots els seus col·laboradors al llarg d’aquest segle, una de les seves reporteres més cèlebres i prolífiques va ser Lillian Ross (Nova York, 1918— 2017). Hi treballà durant set dècades i fou coneguda, sobretot, per l’estil particular amb què construïa les seves històries, que treu el cap també en aquesta obra editada per Saldonar.
En sintonia amb la no-ficció narrativa reveladora dels anys noranta, Ross publicà el 1998 unes memòries que són una oda al món de la premsa, però també contenen la història de vida compartida amb William Shawn, el llegendari editor de
The New Yorker, successor de Harold Ross i conegut en els cercles periodístics per la seva formalitat.
Durant quaranta anys, fins a la mort de Shawn el 1992, es van moure plegats entre personatges destacats, com Charlie Chaplin o Hannah Arendt, tal com Ross descriu al llibre. No hi manquen, però, els moments més personals, alguns a la redacció i d’altres a l’apartament que compartien, situat a uns quants carrers de distància de la llar on Shawn vivia amb la seva esposa.
Lillian ROSS,
Aquí, però no del tot, Trad. Octavi Gil Pujol.
Saldonar, 2025, 270 p., 22 €
