Vuitanta anys després de l’alliberament d’Auschwitz, l’extrema dreta ha guanyat terreny a Europa, i arreu. En un clima polític marcat pels discursos d’odi, sembla que les lliçons apreses després de l’horror de l’Holocaust ens són una mica més lluny.
En aquest context, Comanegra tradueix Adeu, Martha, la semblança d’un edifici durant els anys d’esplendor de la follia antisemita que funciona com a metonímia de la història del nazisme.
Ingke Brodersen (Barmstedt, 1950), historiadora i editora, recull en aquesta obra la història de vint-i-quatre persones deportades el 1942 de l’edifici on ella, anys després, va viure amb la seva família. Hi escriu sobre el piano de cua de la Martha, la butaca entapissada amb seda de la Betty i la màquina de cosir de l’Edith... i els matrimonis trencats, les separacions violentes, els suïcidis, les vides amputades dels que aconseguiren escapar, en un exercici de reconstrucció microhistòrica indispensable. Adeu, Martha estén damunt el tapís del temps la textura tangible de les vides particulars, de les cares, els cossos i les veus concretes.
Ingke BRODERSEN, Adeu, Martha, Trad. Marc Jiménez Buzzi, Comanegra, 2025, 314p., 22,90 €
