Aprendre de lletra
El mateix dia en què enregistràvem la conversa que reproduïm en aquest número i que podreu veure aviat al web entre Jordi Armadans i Carme Colomina, l’historiador nordamericà Timothy Snyder dissertava al CCCB sobre «L’hàbit de la llibertat». Ser lliure no és tenir dret a fer el que em doni la gana, és viure en una societat que garanteixi que tinguis prou eines per decidir per tu mateix tenint en compte el context i el conjunt de la societat. És per això que la manera com la ultradreta s’ha apropiat d’aquest concepte fent creure que les esquerres «obliguen» mentre que ells «garanteixen» és obscena, perquè els eximeix de la responsabilitat de crear les condicions perquè la vida en comunitat sigui possible. «Se saltaran tantes lleis que al final no tindran importància», diu Jordi Armadans. Si hem estat anys pensant que la Declaració Universal dels Drets Humans s’havia quedat curta ara signaríem perquè ningú volgués tirar-la enrere.
De drets es parla molt en la conversa entre els dos periodistes, acostumats a denunciar les males pràctiques de la política internacional. Qui determina a què o a qui hem de tenir por? Els mateixos que generen les pors ens volen fer creure que només ells poden garantir la seguretat i la pau mundial. Una altra obscenitat.
La pregunta és, doncs, òbvia. Com podem subvertir aquestes tendències? Educació, educació, educació. Només amb persones d’una educació sòlida, capaces de pensar per elles mateixes i lliures per construir comunitats fortes. Amb una bona xarxa (de relacions, no de les mal anomenades «socials») d’entorn no hauríem de témer més que la mort.
Per això ens sumem a la crida de més literatura en el sistema educatiu. No es pot dir que es prioritza la comprensió lectora i les matemàtiques (el curs vinent es posa en marxa un pla pilot en un bon nombre d’escoles i instituts de secundària) per combatre els mals resultats de l’informe PISA del 2023 mentre es va en direcció contrària en la presència de les lletres i les humanitats en general a l’ensenyament. «Si no tens èxit en la lectura, no en tindràs en les altres assignatures.» Anys d’estudis i d’experiències sobre el tema avalen l’exministre d’educació de Portugal Nuno Crato per una afirmació tan contundent com la que feia el passat mes de febrer al diari Ara.
Més referents, aquest cop locals, i una altra conversa estimulant, aquest cop des de la filosofia. Eulàlia Bosch i Joan Manuel del Pozo parlen al Cercle de Cultura sobre educació i cultura. En un moment donat plantegen una qüestió aparentment simple que ja es veu que té un pensament profund al darrere. Si el primer llenguatge que fem servir amb els nadons és el de la bellesa, l’emoció, la música, els dibuixos, el teatre... les ARTS, com és que quan ens posem a transmetre coneixements, amb la importància que això té per a l’educació, deixem caure aquest llenguatge? Per pensar-hi.
Aprendre de lletra. Aprendre dels que en saben. Aprendre amb els altres.
I així en l’escola i en la vida.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
