REVISTA

No és tan radical, pensar quina societat volem narrar

Una literatura en consonància amb la realitat social i demogràfica de Catalunya

Diana Rahmouni Audenis i Aissata M’ballo Diao són les editores de Jaŋde Editorial. | Marina Camallonga
per Aissata M’ballo i Diana Rahmouni, 26 de febrer de 2025 a les 12:44 |
L’editorial Jaŋde ha nascut amb l’objectiu de visibilitzar la riquesa de la cultura catalana, a través de la narrativa i l’assaig d’autors i autores migrades i/o racialitzades.

No és tan radical, pensar quina societat volem narrar
 
Alguns cops la realitat arriba sense empentes, tranquil·la i fluïda; no pots barrar-li el pas perquè és ara i aquí i no hi ha marge de discussió. Nosaltres no ens coneixíem però que bé haver-ho fet! La Diana Rahmouni feia pràctiques a Raig Verd i, un dia, tot preparant enviaments, l’edi­tora Laura Huerga li va parlar de l’Aissata M’ballo, l’alumna del màster d’edició a qui estava fent de mentora. Us heu de conèixer perquè les dues teniu un projecte amb els mateixos objectius, i crec que seria molt potent que uníssiu forces i ho féssiu plegades. L’Aissata va ser qui es va posar en contacte i va citar la Diana a fer un cafè. Proposta de títols, estudi de mercat, pla de comunicació, disseny embrionari i un primer manuscrit en brut. I la pregunta aguantant la respiració: què et sembla? Em sembla, Aissata, que som-hi de cap. Bé, de cap però meditat. Segur que ho volem fer? Segur? Si ho fem, ho fem bé. 

Som-hi de cap perquè farem el que nosaltres hem trobat a faltar com a lectores. Dues joves de bagatge migrant i racialitzat que han nascut, han crescut i s’han educat a Catalunya amb els llibres d’El Vaixell de Vapor i El zoo d’en Pitus. Quin català més bonic que tens; no m’ho esperava, amb aquest cognom. I és clar que tenim un català bonic, trèiem excel·lents a llengua i literatura, amb nou i deu anys ja érem àvides lectores i ens presentàvem any rere any als jocs florals de l’institut. I aquí és on t’atures i penses, com pot ser que, fins fa poc, no haguéssim llegit mai Mariama Bâ o Amin Maalouf? Com pot ser que, fins fa poc, no sabéssim anomenar gaires més referents literaris que posen veu a una part de la nostra identitat? Com pot ser que aquest coneixement arribi només en forma d’activisme, des dels marges, i després d’una investigació profunda i constant? 
 
La manca de referents, la manca de difusió i abast d’iniciatives i projectes afins, i la manca de consciència social de la realitat social i demogràfica de Catalunya —que, recordem, fa temps que no és un poble uniforme i homogeni—, ens fan creure que projectes edito­rials com Jaŋde, tenen avui més sentit que mai. D’històries com la nostra n’hi ha moltes i sabem que hi ha moltíssima gent d’identitat diversa, com nosaltres, que també vol llegir altres veus i que necessiten que la indústria cultural evolucioni i les reflecteixi. Des de Jaŋde, ens considerem hereves de les iniciatives culturals que ja existeixen i ens atrevim a anar un pas més enllà: volem que la idea que aquestes veus també són cultura catalana penetri dins l’imaginari col·lectiu i institucional.
 
Tot això ens ha portat a decidir tirar endavant el projecte. El nom de l’editorial, «Jaŋde», és un mot que pertany a la llengua fula o pulaar, l’idioma dels fulani, una ètnia present a diversos països de la zona del sud del Sahel, a l’Àfrica occidental, amb més de 40 milions de parlants en l’actualitat. «Jaŋde» es pot traduir al català com a «lectura» i també «ensenyança». El nostre nom és el reflex de què busquem a través dels nostres llibres: per una banda, estendre l’hàbit de la lectura i, per altra banda, posar el focus en l’heterogeneïtat dels continguts, mostrar als lectors altres mons, imaginaris i perspectives existents. Jaŋde s’escriu i es pronuncia amb la eng, la consonant nasal velar, i és un element que hem volgut ressaltar a la identitat corporativa de la marca, ja que reflecteix la nostra voluntat de ser i fer d’altaveu d’allò diferenciador.
 
Des de la nostra editorial, busquem millorar la representació de realitats i comunitats històricament i institucionalment invisibilitzades i discriminades pel seu origen, raça i ètnia principalment als mitjans de comunicació i, en última instància, al sector editorial. Són necessàries i tenen molt a dir, les volem llegir. I les volem llegir no només en un context d’activitat per la diversitat, sinó que volem que es trobin a les biblioteques, a totes les llibreries del país. Volem que siguin contingut de clubs de lectura i presentacions més enllà de l’anècdota i de la novetat. Volem generar el moviment sufi­cient com perquè si algú necessita llegir aquest tipus de contingut sàpiga que el pot trobar.
 
Algú ens podria preguntar: té sentit un projecte com Jaŋde Editorial en l’actualitat? Sí. I, de fet, nosaltres ens preguntem: quin tipus de societat estem narrant, si una part important de la població no s’hi creu reflectida? 
 
És necessària l’existència d’una editorial que aglutini els esforços per visibilitzar les realitats de les comunitats i els col·lectius que se surten del cànon. No existeix cap editorial en català que tingui com a punt central de la seva estratègia millorar aquesta representativitat (sense focalitzar-se en una «comunitat» concreta), i menys als grans grups editorials. De fet, la diversitat en la realitat demogràfica de Catalunya no la veiem reflectida en tota la seva totalitat als llibres (i als seus autors i autores) que s’estan publicant actualment. I malgrat aquesta manca de visibilitat, sabem que el talent provinent de persones d’origen migrat o racialitzat existeix. Més enllà d’impulsar el nou talent d’origen migrant del país que té dificultats per accedir al sector editorial, volem acompanyar-los i orientar-los en tot el seu trajecte professional a llarg termini. És a dir, tenir una política d’autor sostinguda en què no ens limitem a publicar una sola obra de cada autor de forma anecdòtica perquè les circumstàncies ens hi han portat, sinó apostar per l’autor o autora més enllà de l’espurna inicial. Que aquests autors i autores accedeixin, per fi, a la xarxa cultural catalana però sense que sigui un fet anecdòtic ni instrumentalitzat.

La nostra ambició és gran i per poder assolir un dels nostres objectius —tenir un abast territorial ampli, ser present a la gran majoria de llibreries del país, i, a la llarga, consolidar-nos com una editorial de referència del sector català en narrativa i assaig d’autors i autores migrades i/o racialitzades, de manera que el catàleg atragui talent nou i consolidat, tant nacional com internacional—, ja des del principi hem buscat tenir una distribució àmplia i hem posat al servei del projecte la nostra formació i experiència en l’àmbit de l’edició per crear un llibre que també té valor com a objecte, cuidant el disseny i el contingut. 
 
I, des del gener de 2025, Jaŋde ja és un fet. Som una editorial en català que publica ficció, no-ficció i ficció de gènere, tant d’escriptors i escriptores locals com traduc­cions d’obres escrites a l’estranger. Aquí remarquem que el fet que els autors o autores siguin racialitzats o d’origen migrant i que apliquem una mirada feminista a les obres escollides, no significa que busquem obres en què el tema central sigui única i exclusivament la raça i/o el feminisme. Entenem i reivindiquem que els autors racialitzats o d’origen migrant no només es dediquen a escriure sobre aquestes temàtiques (i no tenen perquè fer-ho), sinó que poden i han de poder escriure sobre qualsevol tema. En aquest sentit, ens sentim orgulloses de publicar, pel primer any de l’editorial, el debut literari de Fàtima Saheb amb el poemari Mares Migrants; recuperar al català una obra cabdal de la literatura africana contemporània com és Una carta molt llarga, de Mariama Bâ (amb traducció d’Imma Falcó); encetar la col·lecció de no-ficció amb un assaig sobre la justícia climàtica des d’una perspectiva antiracista, anticapitalista i interseccional amb No és tan radical, de Mikaela Loach (amb traducció d’Anna Rosich); portar al català un dels debuts més explosius a Anglaterra l’any 2022 amb Soc fan, de Sheena Patel (amb traducció d’Elena Ordeig); i ser les editores en català de Zadie Smith amb la publicació de l’esperadíssim El frau (amb traducció de Marta Pera Cucurell).

En un context polític i social en què l’extrema dreta i els discursos d’odi campen a plaer, és més important que mai fer-hi front, i una manera de fer-ho és narrant una societat diversa, que reflecteixi la diversitat demogràfica dels nostres carrers i de les nostres ciutats. Amb Jaŋde volem contribuir-hi a través de la literatura, així que si comparteixes els nostres valors, t’animem a recolzar projectes com el nostre: llegeix les altres veus que també són les nostres, parla’n amb el teu entorn, que les històries que portem a les taules de les llibreries i als prestatges de les biblio­teques públiques i particulars de cadascú perdurin en el temps. 


Aissata M’ballo i Diana Rahmouni. Editores



Recordeu que podeu adquirir la revista aquí i també subscriure-vos-hi AQUÍ.



 
Participació