Colònia DMZ

Guanyador del National Book Award 2020 de poesia, Colònia DMZ és una crònica, un testimoni i una denúncia antineocolonial. Es tracta del darrer projecte artístic de Don Mee Choi, on aquesta autora coreana crea un híbrid per documentar i visibilitzar la brutalitat de la Guerra de Corea i, alhora, realitzar una crònica del retorn al seu país. A nivell narratiu, utilitza una aproximació transmèdia. D’una banda, acompanya la seva veu amb la de diversos supervivents. De l’altra, intercala fragments de text amb experiments tipogràfics, documents manuscrits, mapes, dibuixos, materials d’arxiu, i fotografies preses pel seu pare –especialitzat en cobrir les guerres i zones en conflicte de Corea i Vietnam. Així doncs, aquesta antologia poètica explora les identitats fragmentades, el trauma i els processos de creació, difusió i preservació de la memòria.



Agraïm a l'editorial la reproducció d'aquests fragments i dibuixos del llibre:

Ahn Hak-sop #3

Llavors va arribar el terror

Deu presoners atapeïts en una cel·la amb poc menys de 2,31 metres qua-
drats, que són 0,000231 hectàrees per ser exactes, ser exacte vol dir estar
atapeïts en 2,31404915 metres quadrats, ser, el terror
a l’octubre, el 1971 o el 1972
Vaig dir als altres presoners que ara era el moment d’abaixar el cap
Com em pensava, ens van agrupar i apallissar

Llavors va arribar el terror
Estàvem de costat, l’un contra l’altre
La persona de darrere teu s’havia de repenjar a la paret i llavors tu
t’hi recolzaves i la persona del teu davant només podia
asseure’s a la teva falda
Així dormíem
com culleretes
com brots de mongetes
Llavors va arribar el terror

(...)