El col·lectiu Pere Quart va néixer derivat de la preocupació i les inquietuds d’un grup de professors de secundària, d’universitat i també d’estudiants del Màster per a professors de Secundària per la residualització de la literatura i dels coneixements humanístics a les aules i a la societat. La seva tasca és la de reivindicació i visualització de la literatura catalana. Per aquest motiu i arran del nou decret d'ensenyament impulsen un nou manifest amb el títol “PER UNA EDUCACIÓ LITERÀRIA QUE HO SIGUI DE DEBÒ” i que diu:
«COL·LECTIU PERE QUART, JUNY 2023
Arran de la publicació del nou Decret 171/2022 de 20 de setembre de 2022, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, aprovat pel Departament d’Educació, el professorat de llengua i literatura catalanes que forma part del Col·lectiu Pere Quart vol manifestar que:
CONSTATEM una clara intenció política d’anul·lar la cultura literària, que és un eix primordial tant per a la construcció del país i del seu reconeixement internacional com per a la urgent preservació de l’idioma. El menyspreu sostingut dels sabers humanístics al llarg dels últims anys no pot ser degut només a la incompetència o la desídia de les autoritats educatives, sinó que obeeix a l’acció conscient de promoure uns models pedagògics que marginen aquesta cultura literària i l’escamotegen als ciutadans d’avui i de demà per fer-los més inconscients, mesells i submisos.
REBEM amb perplexitat que l’única guia que s’ofereix al professorat sigui un recull de sabers vague, basat en el llenguatge aproximatiu —malgrat l’aparença d’exhaustivitat—, i que s’aposti per treballar a l’aula de la manera que cadascú consideri més oportuna sempre que l’enfocament sigui «competencial». L’èmfasi en la llibertat de configurar itineraris i de dissenyar propostes de lectura no és sinó l’enèsima proclama retòrica del Departament d’Educació.
NO ENTENEM que el Decret, en parlar de la literatura catalana de modalitat, d’una banda afirmi que «no es pretén emprendre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida a l’aula, i que aniran acompanyades d’un conjunt de textos que permetran tant la seva contextualització històrica i cultural com la seva inscripció en la tradició literària, l’accés a la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i contemporànies» i, de l’altra, elimini aquest «nombre reduït d’obres»; és a dir, les lectures prescriptives fixades per a les PAU, que ja esdevenien una selecció i, doncs, permetien aprendre competencialment a partir de l’anàlisi interpretativa del text.
DESAPROVEM la proposta fal·laç de «participar [l’alumnat] en la construcció d’un cànon literari que integri la perspectiva d’experiència de les dones i altres perspectives que no han estat visibilitzades, mitjançant la lectura d’obres d’escriptores i altres autors i autores marginats en llengua catalana, per desenvolupar el pensament crític pel que fa a la construcció discursiva del món i els seus imaginaris». Una tal intervenció de l’alumnat no es pot dur a terme sense un mínim bagatge literari i cultural ni pot fer-se des d’uns ambigus i generalistes eixos «temàtics». Ha de plantejar-se des del coneixement rigorós i aprofundit de la tradició, dels moviments i de les vicissituds historicopolítiques que l’han condicionada, així com des de l’assumpció de la consciència històrica necessària per articular el sentit evolutiu d’aquesta tradició.
DENUNCIEM, finalment, l’absència clamorosa al llarg de tot el Decret d’una relació clara i orientadora d’autors i obres per a la matèria comuna a primer i segon curs i, especialment, per a la matèria de literatura catalana de modalitat.
I, per tot això,
RECLAMEM l’entesa necessària entre el Departament d’Educació, les universitats catalanes i els instituts d’ensenyament secundari, a través d’un òrgan que reguli una coordinació efectiva entre els agents implicats per consensuar acords relatius tant al currículum de batxillerat com a les proves d’accés a la universitat, amb l’objectiu que siguin veritablement equitatives per a tot l’alumnat de Catalunya.
REIVINDIQUEM la recuperació d’una hora lectiva per a la matèria comuna de llengua i literatura catalanes a primer i segon curs, per garantir un ensenyament aprofundit de les lectures escollides que en superi la mera explicació argumental i en pugui oferir un veritable acostament literari. Cap conselleria d’Educació s’ha dignat a plantejar-se de debò una mesura perfectament assumible —que ja reclamàvem el maig de 2016 en el nostre manifest fundacional—, la qual cosa no fa sinó constatar el retrocés que en aquell moment ja denunciàvem com a inevitable.
PROPOSEM una llista de clàssics de la literatura catalana dels segles XX i XXI per a la matèria de modalitat de literatura catalana que inclogui poesia, narrativa, teatre i prosa no ficcional d’arreu dels Països Catalans, amb noms com Montserrat Abelló, Vicent Andrés Estellés, Maria Àngels Anglada, Manuel Baixauli, Maria Barbal, Sergi Belbel, Josep M. Benet i Jornet, Prudenci Bertrana, Aurora Bertrana, Joan Brossa, Zoraida Burgos, Jaume Cabré, Núria Cadenes, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Carner, Víctor Català, Jordi Pere Cerdà, Antoni Clapés, Lluïsa Cunillé, Martí Domínguez, Josep M. Espinàs, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol, Gabriel Ferrater, Vicent Flor, J. V. Foix, Josep Franco, Joan Fuster, Pere Gimferrer, Marc Granell, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Rosa Leveroni, Joan-Lluís Lluís, Josep Lozano, Joan Maragall, Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, Miquel Martí i Pol, Dolors Miquel, Manuel Molins, Terenci Moix, Jesús Moncada, Quim Monzó, Anna Murià, Joan Navarro, Joan Oliver, Maria Antònia Oliver, Vicenç Pagès Jordà, Josep Palau i Fabre, Teresa Pàmies, Manuel de Pedrolo, Josep Piera, Josep Pla, Josep Sebastià Pons, Baltasar Porcel, Carles Riba, Carme Riera, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra, Màrius Sampere, Carmelina Sánchez Cutillas, Rodolf Sirera, Cèlia Suñol, Jordi Teixidor, Màrius Torres, Enric Valor, Maria Teresa Vernet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Llorenç Villalonga, Joan Vinyoli, entre molts d’altres.
CONVIDEM els docents de llengua i literatura catalanes d’arreu dels Països Catalans a organitzar-se per esmenar el buit negligent del Departament d’Educació amb una proposta comuna de lectures per al batxillerat en les matèries de llengua i literatura i de literatura de modalitat.
Per la literatura catalana, adhereix-te al Manifest!»
Per adherir-s'hi s'ha d'omplir el formulari de següent
l'enllaç.
PER SABER-NE MÉS
L'Avenç en el número
430 va publicar la taula rodona que va fer aquest col·lectiu el juny de 2016 a l’IEC amb el títol «SOS: Ensenyar literatura catalana», on reflexionaven al voltant de la problemàtica de la residualització de la literatura catalana a l’ensenyament i a la societat en general.
