«He après més amb vosaltres aquesta estona, que jo sol llegint tot el llibre». Paraules literals que em van quedar gravades de l’última sessió. Aquesta frase la va pronunciar un lector participant del club de lectura de novel·la històrica que condueixo a la Biblioteca de Nou Barris (Biblioteques de Barcelona). La sessió arribava al final, i després de gairebé una hora i mitja d’un diàleg vibrant al voltant d’una novel·la plena de matisos, ell es va expressar així. Vaig somriure, amb la satisfacció d’haver estat testimoni d’allò que els clubs de lectura saben fer tan bé: transformar l’experiència individual de la lectura d’un llibre en una pràctica col·lectiva de coneixement i reflexions.
Aquella frase espontània evidencia el poder transformador dels clubs de lectura. Lluny de ser només un espai per analitzar textos i comentar-los en veu alta, són veritables laboratoris d’idees on llegir deixa de ser un acte solitari per convertir-se en un diàleg enriquidor.
En un món governat per la immediatesa, els clics, i on les notificacions del mòbil esdevenen el metrònom d’una vida sense pausa, sembla revolucionari aturar-se i fullejar unes pàgines amb calma. Seure i llegir. I més revolucionari encara, si es fa en companyia, compartint allò que s’ha llegit en silenci, i en veu alta, davant d’un grup que saps culturalment solidari. Els clubs de lectura, doncs, lluny de ser espais anacrònics en aquesta era digital, emergeixen com a nuclis d’una sociabilitat que comença en les pàgines d’un llibre i pren tota la seva potència col·lectiva al voltant d’una rotllana de cadires per endinsar-se en una obra literària i fer-se-la seva.
Una herència il·lustrada
L’origen dels clubs de lectura ens transporta als salons i cafès il·lustrats, uns espais que, a partir del segle XVIII, es convertiren en el punt de trobada de ments inquietes. Pensem en els salons francesos on es discutien les novetats literàries del moment i es desgranaven les obres dels enciclopedistes. O els clubs britànics que reunien comunitats de lectors al voltant d’una selecció acurada d’escrits.
Aquests primers clubs no només eren una excusa per compartir lectures sinó que eren l’espurna d’unes discussions que sovint anaven més enllà del paper i s’endinsaven en l’àgora de la política i la filosofia. Eren espais d’aprenentatge i intercanvi, de construcció del coneixement col·lectiu.
Amb el pas dels segles, van democratitzar-se. A finals del segle XIX, amb l’augment de l’alfabetització i la impressió de llibres més assequibles, aquestes comunitats van penetrar entre les classes mitjanes i treballadores. A principis del segle XX, moviments com el Great Books a Amèrica promogueren la lectura com una forma de reflexió profunda en un món que començava a córrer més del compte.
Avui, els clubs de lectura continuen aquesta tradició, però adaptats als nous temps. La seva eclosió en aquests darrers anys respon no només a una política pública de foment de la lectura, sinó també a una necessitat i voluntat ciutadana de gaudir d’una experiència genuïnament humana: compartir sensacions, idees, complicitats i opinions no sempre coincidents.
Elogi de la lentitud
Un dels grans valors d’aquests clubs és la seva invitació a la lectura lenta i pausada. Aquesta pràctica, coneguda com a
slow reading, ens convida a degustar el text, a assaborir les paraules sense pressa, a donar-nos temps per reflexionar. En aquest procés, no només recuperem el sentit profund del que llegim, sinó que també ens permetem l’espai per dialogar amb nosaltres mateixos.
Llegir en companyia, en un club, amplifica aquests beneficis. La lectura es converteix en una experiència col·lectiva: mentre uns participants interpreten un capítol des d’una perspectiva emocional, altres en destaquen el seu context històric, aporten mirades diferents o obren la finestra a noves dimensions del text. Aquest diàleg enriquidor ens recorda que llegir no és només un acte individual, sinó també una pràctica social.
En aquest punt, cal emfatitzar la figura del conductor o responsable del club perquè és una peça clau. La seva funció no és altra que guiar atentament la sessió, recollir les veus de tothom, connectar-les i teixir un fil invisible que doni coherència al conjunt.
Dinamitzar la lectura: el paper de les biblioteques
Les biblioteques, com a grans protectors i dipositaris de la cultura universal, juguen un rol clau en la dinamització d’aquestes trobades. Aquestes institucions, que ja no són simples magatzems de llibres, han sabut adaptar-se als nous temps i a les necessitats canviants de la ciutadania. A través dels seus múltiples programes d’acció, ofereixen una amplíssima varietat de clubs de lectura temàtics: de ciència, de cinema, de filosofia, de literatura asiàtica o basca, de teatre, de novel·la negra, de novel·la històrica, de novel·la fantàstica, de lectures en llengua alemanya, francesa, anglesa o italiana, i un llarg etcètera.
I tot això, sense oblidar que, avui dia, n’hi ha per a tots els públics: per a adults, joves i infants. Tot aquell que vulgui acostar-se a un club, trobarà coberta la seva expectativa.
La lectura, en aquest context, es converteix en un acte comunitari. Els clubs organitzats per biblioteques o altres entitats i associacions no només ofereixen accés a llibres, sinó que creen una xarxa on es comparteixen experiències vitals. Per tant, en certa manera i malgrat el progrés tecnològic que ens envolta, recuperen la concepció antiga de la lectura i el llibre, quan només hi havia un exemplar de l’obra i la figura del lector era qui el llegia en veu alta i per a un grup de persones. Antigament, doncs, la lectura era «allò que es compartia», i ara els clubs són l’espai de trobada per compartir allò s’ha llegit individualment.
Autors-lectors
Per si no n’hi hagués prou, un altre dels grans mèrits que tenen és l’oportunitat que ofereixen perquè els escriptors connectin amb els seus lectors. Quan un autor visita un club, s’obre un diàleg fascinant on les intencions creatives es confronten amb les interpretacions dels participants. Aquest intercanvi humanitza la literatura i ens recorda que els llibres són ponts, no només entre paraules, sinó també entre persones. La connexió entre l’autor i el lector es materialitza als clubs i no descobriré res si afirmo que aquestes sessions són realment úniques. Els minuts avancen, les hores es consumeixen i autors i lectors anhelen seguir comentant històries, personatges, capítols i pàgines llegides.
Els clubs de lectura són molt més que espais per parlar de llibres. Són comunitats que celebren la lectura com una eina per connectar, reflexionar i crear vincles. Hi ha sessions especials, en què el temps vola, i gràcies al llibre llegit, tots plegats hem viatjat per mars i muntanyes, hem pujat cims i hem baixat valls, i marxem amb un meravellós record de l’estona compartida. I l’altre moment únic, veure’ls marxar deixant el llibre comentat i agafant el següent títol. Tots, absolutament tots, no se’n van de la biblioteca sense haver començat a fullejar el nou llibre. La curiositat els venç, la il·lusió de saber que hi haurà la propera sessió, els reconforta.
En un món cada cop més individualitzat, aquests refugis ens ofereixen una alternativa: el luxe de la lentitud, el diàleg enriquidor i l’oportunitat de formar part d’una comunitat cultural viva. Així que, la pròxima vegada que veieu un club de lectura anunciat, atreviu-vos a entrar-hi. És hora de provar-ho. Hi trobareu més que llibres; hi trobareu un refugi de pàgines compartides.
Mireia Capdevila i Candell, historiadora.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
