Un gener ple de veus inspiradores

El primer número de l’any serà aviat als quioscos i llibreries. A les pàgines d’aquest ‘gener’, sentim les veus de dones activistes, creadores, pioneres. Des de la defensa dels drets de l’Amazònia (i del planeta) fins a la literatura o l’art, ens acompanyen per encarar el 2025.  

L’escriptora, periodista i documentalista Eliane Brum, la segona resident del CCCB, signa “Les preguntes incòmodes de l’Ehuana Yaira Ianomami”, un bitllet dedicat a la líder indígena de l’Amazònia que va participar a “La selva és dona”, el programa de conferències al voltant de l’exposició "Amazònies". La mostra, vinculada a l’estada d’Eliane Brum a Barcelona, es podrà visitar fins al pròxim maig. Ehuana Yaiara és la primera dona del seu poble a parlar públicament a Europa, i va expressar el dolor que li va causar la indiferència que va veure als carrers de Barcelona. Meritxell Almarza ha traduït la peça del portuguès.  

Al número, també dediquem un dels Focus a la conversa entre Ehuana Yaira Ianomami, Eliane Brum i Ana Maria A Machado, titulada «Dones gegants», que va tenir lloc el passat 18 de novembre. L’antropòloga i investigadora Karen Shiratori recull les impressions d’Ehuana, com va obrir camí per a altres dones del poble a l’hora de parlar públicament i com lluiten juntes per als drets de la selva. L’article, “Invitació a un futur possible. Les veus de les dones amazòniques”, també abasta la conversa protagonitzada per Patricia Gualinga, activista climàtica i en defensa dels drets de les dones, i líder del poble Kichwa de Sarayaku, a l'Amazònia equatoriana, amenaçat per l’extracció de petroli i la desforestació.  

En el segon bitllet, “Els clubs de lectura, un refugi de pàgines compartides” Mireia Capdevila escriu sobre aquestes trobades com “un bastió de la lectura lenta i reflexiva” enmig d’una era digital i hiperconnectada. Tal com afirma: “En un món cada cop més individualitzat, aquests refugis ens ofereixen una alternativa: el luxe de la lentitud, el diàleg enriquidor i l’oportunitat de formar part d’una comunitat cultural viva.” Comencem l’any també amb poesia de la mà d’Antoni Clapés, llegit per Víctor Sunyol. Els versos escollits comencen «camines a les palpentes — pel marge». Es tracta d’una peça de L’arquitectura de la llum (Llibres del Segle, 2012) inclosa també al llibre d’homenatge Un instant que perdura. Fragments de vida i obra d’Antoni Clapés, amb il·lustracions d’Alícia Casadesús (Raig Verd, 2024). 

Com cada gener des de fa vint anys encetem una sèrie literària convidant algun autor a escriure onze relats a la revista. Enguany, però, seran d’onze autories diferents, amb persones de generacions i procedències diverses però amb un motiu comú, el d’escriure sobre «La memòria de la terra», amb la voluntat d’arrelar-nos en el món en què vivim, des del passat que ens ha dut fins aquí i cap a un espai compartit, que uneixi la història i la literatura amb veus diverses. 

El primer relat és “Potades del rei en Jaume”, de l’escriptor i traductor de poesia Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963). Té una dotzena de llibres publicats i ha estat professor d’institut durant una colla d’anys. Forma part de la junta del PEN Català i és el cap del comitè d’emergència climàtica. En el seu text, la memòria personal de tres amics al llarg del temps s'imbrica amb la de la geografia i la geologia de Mallorca. Us en deixem un fragment: “Crec que en aquell moment em vaig fer la idea que ens havíem embarcat en una recerca que podria fins i tot arribar a merèixer l’adjectiu apassionant. No sé si m’ho vaig formular amb aquestes paraules però devia sentir que ens disposàvem a fer una cartografia de com la memòria dels segles havia quedat esculpida sobre aquest símbol d’eternitat que és la pedra”. 

Aquest gener, publiquem una conversa entre els escriptors Berta Piñán i Jaume Subirana, a “La literatura com a conversa necessària". La llibreria La Central de Barcelona va acollir una trobada entre dos amics i poetes, una asturiana i un català que van parlar en les seves llengües maternes, per bé que hem traduït la Berta per facilitar-ne la lectura. Hi trobareu els seus pensaments sobre la riquesa de les llengües i el diàleg entre cultures, sobre la iniciativa privada i la necessitat de la política i sobre la inevitabilitat d’escriure. Podeu veure també el vídeo de la conversa al nostre canal de YouTube. Berta Piñán és membre de l’Academia de la Llingua Asturiana i durant quatre anys (2019-2023) va ser consellera de Cultura, Política Lingüística i Turisme del Principáu d’Asturies. Ha escrit sobretot poesia, i Jaume Subirana n’ha traduït dos llibres al català. Ell és escriptor i professor de literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes (2004-2006). 

Avancem el preàmbul del llibre L’Espoli General. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978), de la historiadora Neus Moran Gimeno. L’Avenç el publica aquest mes de gener. El llibre sobre els Ateneus espoliats neix del seu interès per la transmissió i la recuperació de les memòries subalternes, i ha comptat amb l’impuls i la col·laboració de la Federació d’Ateneus de Catalunya. 

Posem el Focus en una altra dona, a banda de les protagonistes d’“Amazònies”, amb un article dedicat a Jamaica Kincaid, “Així és com has de somriure”, de l’escriptora i crítica literària Gazelle Mba. Es va publicar originalment a la London Review of Books el passat mes de febrer (vol. 46, núm. 3, 08/07/2024), i homenatja l’autora Elaine Cynthia Potter Richardson, nascuda a Antigua i Barbuda i coneguda amb el pseudònim esmentat més amunt. Paula Amat i Ceña ha traduït la peça al català. En aquesta llengua, podeu trobar tres llibres de Kincaid, tots editats per Les Hores: Lucy (2018), Autobiografia de la meva mare (2019) i El meu germà (2022), i properament també Mr. Poter (2025), tots amb traducció de Carme Geronès. 

Obrim els miradors amb l’“Aquest mes”, dedicat a Pere Noguera. Enguany, diverses institucions culturals del país homenatjaran Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941), un dels components més rellevants de l’art conceptual a Catalunya. La primera activitat, ja en marxa, és la mostra «Família Guerra. Material d’arxiu», de la Filmoteca de Catalunya. La seguiran propostes al Terracotta Museu de la seva ciutat natal, i també al Museu de Can Mario de Palafrugell, de la Fundació Vila Casas. Finalment, cap a l’estiu, s’hi afegiran el Bòlit. Centre d’art contemporani i el Centre Cultural La Mercè de Girona.  

Encetem els articles de literatura amb Melcion Mateu i “Alice Oswald o totes les veus del riu”, en què s’endinsa a Dart, el llibre que va consagrar la poeta anglesa. Mateu s’apropa a un poema de veus a la deriva, amb transcripcions de relats orals, amb personificacions d’objectes o elements naturals i personatges mítics o folklòrics, tant fantasmagòrics com reals. Publicat en edició bilingüe per Jardins de Samarcanda enguany, amb traducció de Jaume Coll i Mariné.  Al “Llegir escrivint”, Joan Todó llegeix el darrer llibre de Vicenç Pagès Jordà, En primera persona. (Editorial Empúries, 2024), i és pregunta “Qui és jo?”. Jaume Coll Mariné segueix les passes d’Arnau (Edicions Proa, 2024), el singular heroi de la darrera aventura poètica d’Adrià Targa. Una nova peça de poesia èpica catalana, que juga amb aquesta tradició i amb la clàssica per elaborar un retrat moral que ressona amb força i que ha estat ja àmpliament elogiat. A “Arnau, o la Barcelona alliberada”, Coll situa Targa “en la primera línia de la poesia catalana contemporània”. 

Susanna Portell dedica el mirador d’art a l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que acollirà la Fundació Miró fins al 9 de febrer, i que va ser ja al Musée Matisse Nice. Es tracta d’una mostra que recull l’encreuament de mirades entre tots dos artistes, comissariada per l’historiador de l’art Rémi Labrusse. Genís Barnosell escriu sobre la darrera obra d’Antoni Segura sobre història contemporània, una obra de consulta que no renuncia a l’anàlisi de les dinàmiques mundials al costat de les locals i regionals i on el lector trobarà fils conductors transversals, com l’atenció a la crisi de «l’ordre liberal». Es tracta d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global (Universitat de Barcelona, 2023). 

La silenciada veu teatral de Víctor Català va ressonar a la renovada Sala Atrium amb Verbagàlia, un muntatge d’Albert Arribas que uneix el monòleg homònim i La tieta. Dues peces sobre llenguatge i dona, respectivament que evidencien la força de la reformulació dramatúrgica de l’autora, un terreny per explorar. Ho aborda Martí Gallén a “El teatre fantasmal de Víctor Català”, en què situa l’autora a prop d’Ibsen, Maeterlinck o Strindberg a la recerca d’un teatre trencador, en el cas de l’escriptora, des de Catalunya.  

Jordi Puntí tanca com sempre el número amb una darrera pàgina en què lloa Daniel Pennac, i es lamenta de fet de la manca de traduccions que permetin resseguir en català l’obra de l’autora.  

 
Recordeu que podeu adquirir la revista aquí i també subscriure-vos-hi AQUÍ.