Júlia Viejobueno (la Figuera, 1994) fa vuit anys que es va instal·lar al seu poble natal, després d’uns anys estudiant i treballant a Barcelona. D’aquesta experiència de retorn, que implicava també un canvi d’activitat laboral, vital i diària, n’han sortit aquestes reflexions per a la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació. Darrere la decisió hi havia una opció personal i política que Viejobueno sap traslladar a la narrativa en una combinació reeixida d’experiència de transformació personal i reflexions sobre el món de la pagesia i un món que, segons que explica, s’acaba. Com és viure sabent què vols fer i fent-ho, sense idealitzar-ho, acceptant-ne els pros i contres tampoc és evident en els nostres dies? Com és viure al caire de la supervivència, seguint els calendaris que marquen les temperatures o les pluges? En les seves pàgines hi traspua també la consciència col·lectiva de «ser de família pagesa» o de «dedicar-se a la pagesia» més que no pas la de «ser pagesa». Una altra opció política.
Júlia VIEJOBUENO CAVALLÉ, Quedar-se al tros. Vibop Edicions, 2024, 64 p., 13 €
