«Anar-se’n és morir una mica. / Arribar és no arribar mai», la pregària del migrant, inaugura una travessia des de Nova York fins a les terres frontereres d’Arizona. L’emprèn una parella de documentaristes per fer recerca i capturar els sons del camí, amb els seus dos fills.
Amb aquesta premissa, Valeria Luiselli (Ciutat de Mèxic, 1983) ficcionalitza les preguntes que ja es va fer a Tell Me How It Ends: An Essay in 40 Questions (2017), fruit de l’experiència com a intèrpret voluntària a la cort d’immigració dels EUA. Com denunciar la situació dels menors no acompanyats sense banalitzar-la? Com vehicular un dolor que travessa? A la novel·la, els adults duen caixes plenes de llibres, CD i documents que ressonen a l’obra, mentre que les dels infants s’omplen de polaroids i transcripcions, rastres de vivències que es mesclen amb narracions de nens perduts, reals i inventats, històries dels apatxes i dels kudzu. Una obra sobre l’esvaïment de l’amor, les mentides que ens calen per seguir endavant i les veritats que ja és hora de dir-nos.
Valeria LUISELLI, Arxiu dels infants perduts, Trad. Elisabet Ràfols Sagués. Angle Editorial, 2024, 464 p., 24,90 €
