«En primera persona», el relat que dona títol al nou llibre de relats de Vicenç Pagès Jordà, és una autoficció. La primera informació que ens ofereix, de fet, és fidedigna: la publicació digital
Lletra li va demanar un text per a la secció «Qui soc, per què escric» i, certament, allà la trobareu encara ara. El conte indica que, cap a la mateixa època d'escriure aquest text, Pagès havia revisat la seva primera novel·la,
El món d'Horaci, i aquest reencontre amb el seu jo d'un quart de segle enrere, en coincidir amb la pregunta de la revista, l'havia fet preguntar-se per la seva identitat.
La recerca comença pel propi nom, «Vicenç Pagès Jordà»: com en diverses ocasions en la seva obra, això és el pretext per bastir tot de connexions enciclopèdiques, per aixecar «un remolí de parentius». Pagès mateix, al diccionari
Memòria vintage, havia reflexionat sobre la manera en què l'ordre convencional i inamovible del diccionari o de l'enciclopèdia obre la porta a connexions inesperades. «En primera persona» torna sobre aquelles mateixes preocupacions: què és la cultura general, com ha canviat la nostra relació amb ella en temps d'accessibilitat perpètua.
Memòria vintage dedicava també una entrada a la semiòtica, conclosa amb aquesta idea: «Qui pot retreure a Eco, a Kristeva, a Enzensberger que, en veure el panorama, es posessin a escriure novel·les?» Pagès, de vegades, fa un efecte semblant: el d'un semiòleg que, a banda de la seva obra crítica (part de la qual durant un grapat d'anys hauríeu pogut trobar a tres o quatre pàgines d'aquí), s'hagués posat a escriure narracions. A les seves mans, aquella cultura general de les enciclopèdies esdevenia un material dúctil, disponible per efectuar infinites combinacions, no tan distants del mètode paranoico-crític d'un altre figuerenc il·lustre o de les angoixes provocades per la mort de J. F. Kennedy. A
En primera persona arriba a dir que «tot significa».
A banda del conte que li dona títol, al llibre hi trobarem relats que semblen memòria viscuda, com «Un minuet al pavelló alemany» o «La dona del carter», i que empren la primera persona per crear trames metaliteràries, sobre la relació entre escriptors i lectors, o entre escriptura i realitat. Uns altres contes s'apropen a biografies alienes: «La petita història d'en Joseph» és la vida d'un cert personatge històric explicada a l'estil de Pilarín Bayés, «Berthe» explica la vida d'un personatge secundari d'una novel·la francesa.
Això últim és una altra veta: el joc amb ficcions alienes. «Stromboli» fa un
mashup entre una novel·la de Verne i una pel·lícula de Rossellini. «Folly Bridge, 1862» descriu l'escenari de l'encontre entre un cèlebre escriptor anglès i la seva musa. En tots aquests relats, dir aquí qui són els protagonistes seria, ben bé, un
spoiler: tots ells es presenten com una endevinalla que el lector culte ha de descobrir. No hi falten referències internes: «El cas de la sexagenària psicòpata» anuncia «Seminari de suport a PREE», d'una manera que recorda les recurrències internes de l'univers literari de Pagès.
Aquesta condició d'endevinalla no és, potser, tan sols un joc. El fet que, en un conte escrit en primera persona, ens costi saber qui parla és, també, un avís: com havia indicat Émile Benveniste i va recollir un il·lustre semiòleg, Barthes, el pronom personal de primera persona és tan sols un punt de referència, un espai que qualsevol subjecte, sigui un bou, sigui una formiga, sigui una peça d'escacs, es pot apropiar. En aquestes condicions, tot relat autobiogràfic és una construcció i cap subjecte se'ns entrega de manera immediata. Com la pipa de Magritte, el pacte autobiogràfic és una il·lusió.
A la «Nota de l'autor» que obria
Exorcismes, l'antologia feta per Pagès dels seus tres llibres de contes anteriors, ell mateix ho deia d'una altra manera:
«L'emoció màxima té lloc en el moment solitari de l'exorcisme, el procés a través del qual el conte pren forma. Una vegada la tensió s'ha resolt, tan sols queda el packaging i la xafarderia.»
Vicenç Pagès Jordà,
En primera persona. Editorial Empúries, 2024, 200 p., 18,50 €
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
