Xavier Pàmies signa la traducció en català de la monumental Middlemarch, de George Eliot (Nuneaton, 1819 - Londres, 1880).
L’autora recula als Midlands de la seva infantesa amb «un estudi de la vida de províncies» en què dibuixa la vida interior dels personatges i deixa entreveure la seva ment, els seus límits, el llenguatge amb què s’expliquen la vida.
La veu narrativa és una presència més en el tapís de la condició humana que desplega, teixit de relacions, en què l’empatia no està renyida amb l’humor ni la profunditat. L’obra és una invitació a acceptar veritats desconcertants, contradiccions que, lluny de ser un oxímoron, revelen els grisos de l’ànima i el comportament humans. Dorothea, Causabon, Ladislaw, Rosamond, Lydgate i Bulstrode, els personatges més ben perfilats, esdevenen companys de vida per al lector, que muten amb la relectura (ho té ben present Vivian Gornick).
De la vigència de l’obra, si encara cal remarcar-la, esmentem només la precarietat que dicta preocupacions i accions.
L’ètica de la novel·la és la de mostrar. I Eliot, com Aracne oficiosa, ha fet feina: de Middlemarch se’n surt amb sabent més dels altres, i una mica més d’un mateix.
George ELIOT, Middlemarch, Trad. Xavier Pàmies. La Casa dels Clàssics, 2024, 1104 p., 44,95 €
