L’escriptor mallorquí (Palma, 1964) acaba de publicar a Anagrama un llibre que fa anys que escriu. Escriure menrecordos és literaturitzar la memòria, posar lletra a la música que ens ha quedat de les experiències viscudes i de com les hem passat pel cor.
Tenir o no tenir memòria de quan eres petit, d’aquella persona amb qui vas tenir un contacte fugaç però que t’ha deixat petjada, dels noms de les mestres de l’escola, de fragments de llibres que han estat importants per la teva educació sentimental. Hi ha tot un món entre tenir-ho o no tenir-ho i Emili Manzano n’ha fet un art seguint l’estela del camí que van obrir Joe Brainard als Estats Units i Georges Perec a França. Com el nen que va ser en la foto de coberta, que ja mostra la concentració amb què mirava al seu voltant, Manzano encapsula el passat i en destil·la els records, amb un punt de nostàlgia però també d’emoció. “Me’n record d’haver estat un nen enfiladís” va de costat de “La brevetat és germana del talent. Anton Txékhov”.
Emili MANZANO, Me’n record. Anagrama, 2024, 160 p., 17,90 €
