Al número 506, de març de 2024, la periodista i escriptora Lourdes Toledo publica a
L'Avenç "Una mena d'assalt a la raó. El País Valencià en estat d'alerta", amb fotografies de Jesús Císcar. En aquest reportatge, Toledo parla amb Xavier Aliaga, Manuel Baixauli, Lola Bañó, Josep Lluís Barona, Adolf Beltran, Verònica Cantó (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Toni Gisbert (Acció Cultural del País Valencià), Gustau Muñoz, Àfrica Ramírez (a), Vicent Torrent i Silvestre Vilaplana.
Les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de 2023 comportaren un tomb en el panorama polític, cultural i social valencià. Si pensàvem els valencians que ja ho havíem vist tot i que durant els vint anys de govern del PP (1995- 2015) havíem tocat fons, estàvem ben equivocats. Ens esperaven tràngols de major magnitud o, si més no, més esperpèntics i d’alt risc democràtic, com ho demostren la composició i actuacions de l’actual govern de la Generalitat Valenciana. Presidit per Carlos Mazón (PP), d’Alacant i seguidor d’Eduardo Zaplana, i amb l’empresari i torero retirat Vicente Barrera (Vox) com a vicepresident i conseller de Cultura —ell diu que és «un home de cultura, d’una cultura que ha estat perseguida»—, aquest nou equip de Govern PP-Vox ha entrat a la càrrega de manera bel·ligerant, decidit a acabar amb tot allò que representa valors progressistes, a desfer allò que en matèria social, econòmica i, especialment, cultural s’havia fet en un sentit constructiu i civilitzat els darrers anys al País Valencià. Per dur a terme la comesa, els qui remenen les cireres a hores d’ara han incorporat, entre altres fitxatges, com a Secretària Autonòmica de Cultura i Esport, Paula Añó, un personatge molt singular. D’origen valencià, establerta i resident a Barcelona, anticatalanista furibunda, activista de carrer contra el Procés... Una dona d’un perfil cridaner i agressiu en els mitjans de comunicació, que exerceix ara de comissària política dels valencians. Vet ací una declaració d’intencions inequívoca, només arribar al càrrec: «He llegado para dar batalla cultural y luchar contra el nacionalismo. Tengo identificados a los agentes del pancatalanismo». A les actuacions dubtosament democràtiques del govern autonòmic se sumen també les del govern municipal de la ciutat de València, en mans de María José Català (PP), l’alcaldessa —famosa perquè un dia demanà disculpes públicament per parlar en valencià— que denega permisos i censura actes.
Segueix llegint
aquí.