“No naixem en el buit, naixem en un plec de la història” deia Cristina Masanés en el decurs d’una conversa amb Maria Mercè Roca a la fira LiberisLiber de Besalú, a partir de les memòries dels seus últims llibres, elaboracions literàries delicades d’experiències familiars. Ho diu petit, però és en gran, en realitat, per la profunditat de la reflexió que l’acompanya. L’ara i aquí és una exigència biològica, però la vida en comunitat demana mirades 360. També és en un plec de la història que construïm la memòria que enllaça fets i records, passat i present.
La reivindicació de la memòria, de les memòries, és una crida a viure intensament el present, a fer-ho de manera conscient, perquè el retrovisor sempre ens ensenyarà el que deixem enrere. “La gent té ganes de memòria perquè té ganes de futur, segurament.”, diu David Fernàndez en una conversa amb Jana Montllor, de memòria petita, íntima, però també generacional, de memòria compartida sobre Ovidi Montllor, cantant, actor i referent intel·lectual per a molts. Si l’Ovidi segueix “fent de pont” entre generacions és perquè el seu discurs “negre per fora, roig per dins” és d’una alta exigència moral que no obvia el carn i ossos que ens iguala. Aquesta conversa inaugura un nou format a la revista (amb una versió en paper i una versió en vídeo) per fer present a
L’Avenç amb una freqüència bimestral les veus de l’actualitat que saben llegir el passat per oferir una interpretació del present.
La pregunta sobre el passat és omnipresent en els que ens preocupa el futur, sí. Que potser no tenen memòria, a Alemanya, a Àustria? Potser no tenim el dret de jutjar, però sí de fer-nos preguntes, i sobretot tenim l’obligació d’intentar entendre. Memòria com a record, memòria com a present. Per això en aquest número analitzem els resultats de les eleccions que han situat en primer lloc les forces d’ultradreta Alternativa per Alemanya i el Partit de la Llibertat d’Àustria, de la mà del periodista Marc Martorell. En el retrovisor es veuen encara les imatges del Camp d’Agde, al Llenguadoc, de l’exposició que ha produït el Memorial Democràtic a partir de les investigacions de la historiadora Laia Arañó i que analitza Mireia Capdevila. La memòria de les víctimes també obliga a la pregunta sobre el tractament i la dignificació de les seves restes en el tema que planteja Joaquim Folch i la jornada sobre l’ètica en les restes osteoarqueològiques d'aquest mateix mes.
Llibertat, com memòria, és un concepte que massa sovint veiem adaptat a la mesura de les ulleres de cadascú i no a la visió 360 que reclamàvem al principi. La imatge que il·lustra la coberta d’aquest mes és l’estàtua de la Llibertat de la ciutat de Nova York, un obsequi de França el 1886 per celebrar el centenari de la independència dels Estats Units. El poder simbòlic i efectiu que exerceix el país nord-americà sobre tot el món és portador de grans ideals i de grans interessos particulars, dels quals és difícil desmarcar-se. Les eleccions d’aquest mes de novembre en són una bona mostra. L’espectacle mediàtic és un imant. Hi assistim fascinats, esperant que la Llibertat s’imposi per sobre de la broma. Massa sovint ens hem empassat icones de la cultura pop sense aprofundir-hi i és en aquest sentit que la peça de Xavier Domènech sobre el Capità Amèrica i els superherois del còmic ens parla de la història dels Estats Units —i també de la nostra història— des dels anys 40 fins a l’actualitat i de la configuració d’un imaginari comú.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
