Un novembre per als símbols forjats 'des de baix'

Aquest novembre, recordem els símbols perennes de la lluita col·lectiva, que es reivindiquen amb els moviments ‘des de baix’. Pensem en els mites socials i polítics que representen els valors d'una comunitat unida i que difícilment podran pertànyer al poder. 

A la secció del poema, els versos de l’“Autoretrat”, d’Ovidi Montllor, acompanyats del comentari de Jordi Tormo, editor del llibre Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula (Sembra llibres Edicions, 2024). 

Estrenem la secció de la conversa, on dues figures prominents de la nostra cultura comparteixen una estona. A la revista en paper, hi trobareu la versió transcrita de la conversa, mentre que al canal de Youtube de L’Avenç podreu veure-hi la versió en vídeo. Estigueu atents a les nostres xarxes socials, on penjarem alguns extractes de la trobada. Aquest novembre, la cineasta Jana Montllor (Barcelona, 1979) i el periodista David Fernàndez (Barcelona, 1974) comparteixen reflexions al voltant d'Ovidi, com ara “A l’Ovidi no s’hi torna per nostàlgia, s’hi torna per necessitat”. En un matí de tardor a l’ateneu La Torna de la vila de Gràcia de Barcelona, fan memòria plegats i continuen fent present el llegat del cantautor d’Alcoi i sobre el documental que la seva filla Jana està ultimant, On eres quan hi eres?. Una passejada pels anys de dictadura i repressió, en què es va anar forjant un símbol que perdura. 

Reflexionem sobre el “setembre d’èxits” de l’extrema dreta amb el bitllet del periodista freelance Marc Martorell Junyent, establert a Alemanya. Les eleccions a l’estat alemany de Turíngia van dur Björn Höcke (AfD) a la victòria a inicis del mes passat i, el dia 29, el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) va guanyar les urnes austríaques, dos triomfs que arriben enmig de discursos de “reemigració”. 

Arribem al desè capítol de la història cultural del cactus, de Julià Guillamon. A “El cactus al servei de la revolució”, repassa l’ús dels cactus com a metàfores polítiques que retrataven les diverses formes de feixisme. Així, es convertiren en “l’equivalent exòtic de la patata calenta”, malgrat que en altres casos servien com a ‘homenatge’, com els que duien el nom de Mussolini, Goebbels i Horst Wessel, activista del Partit Nazi i líder de les camises brunes. Guillamon hi repassa també les vinyetes de capçaleres com El Be Negre, Papitu o Nebelspalter, durant els anys 30.

Posem el Focus en la Revolució dels Clavells en el cinquantè aniversari dels fets amb Víctor Martínez-Gil, que recull a “El secret dels capitans” dos testimonis d’aquest moment històric. Es tracta de l’edició d’una conversa moderada per Martínez-Gil entre el periodista, escriptor i director d’organismes internacionals Andreu Claret i l’escriptor i home de teatre Jordi Coca, dos testimonis de la Revolució que l'han plasmada en la seva obra. Una jornada en el marc del congrés «O 25 de Abril na Catalunha e em outros contextos internacionais», coorganitzat amb la Universidade Federal Fluminense, el passat 27 de maig. D'altra banda, l’historiador Xavier Domènech comparteix la seva investigació al voltant de la figura del Capità Amèrica, que explica la història dels Estats Units entre 1941 i 2024. Així, repassa moviments socials, processos de canvi polític i com es conformen les cultures i les memòries populars, les seves línies principals de recerca. Des dels orígens dels “superherois antifeixistes” de la Gran Depressió i el New Deal rooseveltià, al maccarthisme, a la “crisi del somni americà” i les lluites pels drets civils i contra el Vietnam i, finalment, a la desaparició de la figura en l’Amèrica actual. 

Als Miradors de patrimoni, caminem “Cap a un tractament ètic de les restes humanes històriques”, la seva preservació i estudi amb Joaquim Folch, cap de la secció d’actua­cions del Servei de patrimoni arqueològic i paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest novembre hi trobareu també un mirador dedicat a les tres exposicions que es troben al Castell de Montjuïc. Es tracta de tres propostes diverses. “Arcs del Quarter” és la instal·lació immersiva de Penique Productions, comissariada per MIRA. També hi podreu veure “Ressons de la memòria. Fotollibres del present”, comissariada per Marta Martín Núñez, que recull quaranta fotollibres de recerca sobre la Guerra Civil i la dictadura. Finalment, “Sota la influència de Gaudí”, és mostra del Fashion Art Institute creat pel dissenyador Manuel Fernández. A banda, el Castell ofereix visites guiades que s’adapten a diverses necessitats i interessos i un joc de pistes per als menuts. 

A “Agde, el camp dels catalans (1939-1942)”, Mireia Capdevila i Candell visita l’exposició homònima del Memorial Democràtic comissariada per Laia Arañó. Es troba a la seu de Comissions Obreres de Catalunya (Via Laietana, 16. Barcelona) fins a l’11 de novembre, i hi trobareu els mots de testimonis de l’experiència en aquest camp, on la cultura catalana es va fer especialment present. Dediquem el Mirador Zero al Museu de Viladecans (MUVA), dedicat es dedica a la conservació, presentació i difusió del patrimoni de la ciutat, objectius que du a terme des de l’emblemàtic edifici de Ca n’Amat —la seva seu principal— i des de l’Ermita i jaciment arqueològic de Sales. A més, Ca n’Amat acull “Viladecans al vuit-cents”, després d’una restauració recent, l’ampliació de l’edifici i la renovació museogràfica.

Comencem els Miradors de literatura amb la ressenya de Xènia Dyakonova, “Baudelaire, O’Hara, Komura”, on llegeix el debut del poeta Jun Komura, Els enyoooors (Viena Edicions, 2024), guanyador del VI Certamen d’Art Jove de Poesia Salvador Iborra del 2023. Una obra que revela una veu calidoscòpica que evoca una nostàlgia efervescent. Jaume Coll Mariné s’endinsa en les Proses de Joan Vinyoli, una de les novetats de L’Avenç, que recull una selecció dels textos narratius feta per l’estudiosa Georgina Torra (UdG). La descoberta d’una carpeta al fons Joan Vinyoli, a l’Arxiu Comarcal de la Selva, ha tret a la llum el vessant narratiu del poeta, en què també s’intueix el seu viure poètic, que Coll troba entre d’altres en el pròleg d’El Callat. Al “Llegir escrivint”, Joan Todó escriu sobre La fràgil memòria (Editorial Afers, 2024), de Josep Lozano, i traça “El poder de la llengua” en reflex de la par­la popular de la Ribera del Xúquer, visible en “un gavadal ingent, esponerós, de riquesa lèxica, un pur plaer de descobrir paraules i maneres de combinar-les”.

A la crítica teatral, Martí Gallén escriu sobre La gavina d’Anton Txékhov del Teatre Lliure, que es va anunciar com una adaptació del clàssic signada per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Amb tot, va saltar la polèmica per la manca d’acreditació de les traduccions emprades i ara, sobre l’escenari, Gallén en traça les fonts i subratlla que la ‘versió’ essencialitza l’obra que prefigura el teatre del segle XX: “La gavina no és una història d’amor, sinó una reflexió profunda sobre la forma dramàtica i el sentit de la creació artística”. Àngel Quintana comparteix la seva experiència a la cinquanta-setena edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a "Sitges o la monstruositat quan s’estigmatiza la diferència”. Un article que trena els monstres que s’han vist a la mostra, units per l’etiqueta de la diferència, en films com Wild Robot de Chris Sanders, Centaures de la nit de Marc Recha, La substància de Coralie Fargeat o la millor pel·lícula vista a Sitges, El baño del diablo de Veronika Franz i Severin Fiala, l’experiència d’una dona amb depressió a l’Àustria del segle XVIII. 

“A l’última”, Jordi Puntí recorda la mirada del fotògraf Albert Fortuny Boladeras, que va morir el passat 24 de juliol. Tal com el defineix l’escriptor, “un personatge”, curós amb el seu arxiu i que compaginava la fotografia del teatre, d’actuacions en directe, amb encàrrecs per publicacions. “El clic d’Albert Fortuny” és l’homenatge a l’autor de la foto de la coberta del primer disc de Pau Riba, Taxista (1966). 


Recordeu que podeu adquirir la revista aquí i també subscriure-vos-hi AQUÍ.