"El poder de la llengua"
Avui dia, hi ha una certa mena de llibres que fan de mal plantejar. Tot circula tan fàcilment que hi ha temàtiques, així com maneres de tractar-les, que ja semblen esgotades només mencionar-les. Potser un dels casos més evidents, al nostre país, seria una novel·la d’aquelles que expliquen, en primera persona, el transcurs de la vida d’una dona (com a mínim) a través de les malvestats que han tingut lloc a Espanya durant el segle XX. Al principi de tot hi ha un exemplar insuperable, La plaça del Diamant; com és natural, el fet que sigui insuperable no ha evitat que escriptores i escriptors miressin de replicar-lo amb insistència, fins a transformar-lo gairebé en un subgènere. Així,
Pedra de tartera, de Maria Barbal,
Joana E., de Maria Antònia Oliver, o més recentment
Argelagues, de Gemma Ruiz, han anat configurant una línia narrativa on, ara mateix, comença a ser difícil dir-hi res de nou.
Aquest és el risc que Josep Lozano afronta a
La fràgil memòria, la seva darrera novel·la. No és, d’entrada, que hi introdueixi gaires ruptures: dues dones de bàndols diferents ens expliquen, cadascuna a la seva manera, la seva vida. Llibertat Alba Boïgues, Llíber, la narradora de la primera i més extensa part, escriu un diari, iniciat el 27 de setembre de 1939 i acabat el 1946; Regina Barona, la segona protagonista, prescindeix de les dates (tot i que comença a escriure si fa no fa quan Llíber deixa de fer-ho) i ens entrega les seves memòries, escrites durant un període de convalescència.
Si la primera és una dona d’extracció humil, esposa i mare de revolucionaris, la segona pertany a la casta dels poderosos, dels que presumptament havien guanyat la guerra. Lozano no s’estalvia una de les idees més típiques sobre la resolució del conflicte, la reconciliació; que, com és versemblant tenint en compte el desenllaç històric dels esdeveniments, consisteix en la dona del bàndol republicà perdonant la dona del bàndol nacional. Però també ens recorda que Lozano, quan va tractar a
Crim de Germania un conflicte més allunyat en el temps, ja va donar veu a les diverses posicions enfrontades.
A l’hora de tractar aquest material, de fet, Lozano ha adoptat la mateixa tàctica que quan a Ribera va abordar un subgènere encara més codificat, la novel·la negra: confiar en el llenguatge, en el reflex de la parla popular de la Ribera del Xúquer. D’aquesta manera, travessa tot el text un gavadal ingent, esponerós, de riquesa lèxica, un pur plaer de descobrir paraules i maneres de combinar-les que floreix especialment quan Llíber ha de descriure un personatge: «Té la boca baladrera, i raona com un advocat de cossis i llibrells, més aviat com un animal de remuc. Si en sa vida ha sabut treure una lloca d’un regat.»
El recurs al diari, en el cas de Llíber, permet captar la singularitat de la intrahistòria, el que passa quan no passa res, el temps sense temps que corre extramurs dels grans esdeveniments històrics; encara que, a diferència de Rodoreda, Lozano deixa (entre altres raons possibles, perquè té més possibilitats de fer-ho) que aquests tinguin més presència. I, així, recull la memòria de l’esquerra de principis de segle, amb una figura com Vicente Blasco Ibáñez. Són passatges, tot s’ha de dir, que ens treuen una mica fora del relat, en què la veu de les narradores pren un dring fals i ens recorda que estem llegint una novel·la.
Cap al principi del seu relat, Llíber ens explica que li han canviat el nom: «Llibertat» ja no sembla un nom admissible per a les autoritats falangistes i l’han rebatejada com a «Maria de Sales», un patronímic religiós que els sembla més acceptable. És un detall que recorda que el llenguatge no és innocent, que és un camp de batalla. I potser per això la decisió de Lozano té més trellat que no semblaria a primera vista: el gest de
La fràgil memòria no rau tant en la construcció del relat com en la recuperació d’una parla, d’un lèxic, de tota una atmosfera i un món convocat per la veu de les figures protagonistes.
Josep Lozano,
La fràgil memòria. Catarroja: Editorial Afers, 2024, 240 p., 19,00 €
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.