A la fotografia del mallorquí Toni Catany que presideix la coberta d’aquest número d’octubre hi veiem un test viscut que no té por d’ensenyar les marques del pas del temps, que preserva la policromia i al mateix temps segueix servint per fer créixer la vida, fort i fràgil alhora. La tria conscient d’aquesta imatge acompanya bé el nostre història | cultura | memòria, des d’on volem seguir contribuint al sistema cultural del país perquè, com sintetitzava gràficament Brossa, de llibres a lliures només hi ha una lletra però hi va tot un món. Un món que hem de construir sobre les bases de la cultura, sense perdre la calma de la reflexió i sense apartar-nos del nostre objectiu: conèixer el passat, debatre el present i pensar el futur plegats.
Probablement caiem en la trampa del dit i la lluna quan no podem deixar de riure i esgarrifar-nos davant un candidat a la presidència dels Estats Units que afirma alegrement que els immigrants es mengen els animals de companyia (sic). Costa concentrar-se en el que és important i d’això segurament en treuen rèdit els que no n’haurien de treure.
«Les marques a l’arbre o a la roca, les que diuen “un dia érem vius i vam estar aquí”, perduraran en el temps; ningú les esborrarà.» diu Bernardo Atxaga en el seu suggeridor assaig Marques (Arcàdia, 2007). En aquest número hem volgut dedicar un monogràfic a les empremtes que han deixat alguns escriptors i artistes a Barcelona: Elena Jordi, Gerda Taro, Carmen Amaya, Joan Brossa, Paco Candel, Montserrat Roig i Roberto Bolaño. Hem revisitat alguns dels seus escenaris i ens hi hem aferrat per veure i viure quines marques en queden a la Barcelona d’avui.
Ens preocupen les marques del passat, però també les del futur que construïm avui: què en fem del passat quan debatem sobre la memòria, sobre la reparació, sobre el retorn dels béns confiscats com a botí de guerra? Quin futur construïm quan l’habitatge és la segona preocupació dels catalans (després de la preocupació per la classe política) segons l’última enquesta del CEO? Hem pogut recordar a l’exposició Subúrbia, que acabem de veure al CCCB, les paraules que el president Franklin D. Roosevelt va dir el 1942: «un país de propietaris, de persones que tenen una participació real en la seva pròpia terra, és inconquerible». Hem de reflexionar sobre el concepte de propietat, també més enllà de l’habitatge, hem de parlar de diversitat, d’equitat i d’accés a l’educació i la cultura.
De tot això va aquest número de L’Avenç, amb què seguim encomanant-nos a la Santa Continuïtat orsiana per no defallir en la tasca ni l’esperança fabriana. «L'odi neix en el qui té raó, l'amor en el qui dubta» ens recorda Anna Murià. En temps de notícies falses, oxímorons amb noms d’intel·ligència artificial i representants del postfeixisme als nostres parlaments nosaltres seguirem dubtant, fent-nos preguntes, compartint coneixement. La Santa Continuïtat se celebra cada dia, en allò que decidim fer, dir, recordar, compartir o denunciar.
.jpg)
