Més habitualment que no es pensa, l’ordre en què es tradueixen els llibres d’un escriptor no és l’ordre en què aquest els ha escrit. Fa de mal resoldre: tot sovint l’interès per un autor estranger arriba quan aquest ja ha arribat a un punt de maduresa, a una obra de plenitud, i és des d’allà que hom va refent camí, riu amunt, cap a les beceroles. Això pot crear una dissonància entre la percepció que el lector té de l’evolució d’aquella obra i el seu camí real. Posem per cas Tessa Hadley: en català va aparèixer primer
Cap al tard (2019) i després
Amor lliure (2022); ara, amb
El passat, la vista s’ha girat cap a un llibre anterior, del 2015, i queden encara per explorar cinc novel·les prèvies. De manera que, per a qui venia de llegir Amor lliure, la combinació fa un curiós efecte intertextual.
De totes, la novel·la més recent estava situada a l’Anglaterra dels anys seixanta: una mestressa de casa s’embolica amb un xicot molt més jove i per ell trenca el seu matrimoni, tot iniciant una nova vida en l’ambient bohemi de l’època, agitat per les revoltes juvenils. És com el contraplà de L’única història, de Julian Barnes, com entregant-nos el punt de vista de la dona; Hadley també para molta atenció a les conseqüències del romanç en els fills de la protagonista. I ara
El passat ve a explicar què va ser d’aquells fills dels revoltats dels seixanta. Això sí: com que
Amor lliure acabava llastada per un gir final inversemblant, l’efecte enganyós és que passem també a una obra més madura, més equilibrada, tot i que és cronològicament anterior.
D’entrada, som en un escenari prou familiar: tres germanes i un germà, amb les respectives famílies si pot ser, es reuneixen per passar l’estiu. No és res que no coneguem de Txèkhov o de Mansfield: aquells microcosmos familiars, relativament aïllats del món circumdant, que funcionen com a laboratoris de la intimitat. Un aïllament que és relatiu: una de les germanes acut amb el fill d’un exmarit, un noi amb sang oriental, el germà té una nova parella d’origen argentí i amb els orígens complicats pel robatori de nens durant la dictadura. Aquests dos personatges externs aporten tensió, sobretot sexual, al relat. Una tercera línia narrativa la donen els nens d’una de les germanes, en descobrir el cadàver d’una gossa en una casa abandonada propera.
La llibertat de moviments de la veu narradora, que mirant-s’ho tot des d’una relativa distància va adoptant ara una mirada, ara una altra, com si circulés de personatge en personatge per revelar-nos la xarxa de recels i malentesos que condueix al seguit de catàstrofes finals, permet explorar tot de tensions latents, subterrànies, buscar una revelació de la veritat dels personatges. Però l’arma més particular de Hadley és el seu talent descriptiu, els moments de pausa en què es permet descriure un personatge, un lloc o un moment. És una atenció a la singularitat de cada moment que fa del seu un univers dens, perfilat, real, amb l’acuïtat d’una novel·la de Henry James.
Igualment, el gir més cridaner d’
El passat és tota la segona part, en què saltem cinquanta anys enrere, cap al maig del 1968. Ja no és la història dels quatre germans (que en aquell moment només en són tres), sinó la de la seva mare, abandonada pel marit que se’n va a París a veure les revoltes estudiantils. És, ja, el món que Hadley explorarà més detalladament a
Amor lliure (més tard en la seva obra real, en el passat per al lector català). El lloc, però, és el mateix: la casa pairal de la família, anomenada Kington, la casa abandonada propera, a la vora d’un espadat, on la mare té una aventura extraconjugal i anys més tard els seus nets trobaran una gossa morta.
Són rimes que, en el paral·lelisme i el contrast, donen una quarta dimensió al relat del present. I aquí també és crucial l’ordre dels factors: allò que, d’entrada, semblava una descoberta dels fills, en saltar al passat descobrim que els pares ja ho sabien, cosa que relativitza les preteses revolucions d’aquells.
Tessa Hadley,
El passat, trad. de Núria Busquet Molist. Barcelona: Edicions de 1984, 2024, 352 p., 22,90 €
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
