En aquest breu assaig, el filòsof estatunidenc Grafton Tanner (Colúmbia, Carolina del Sud, 1990) desenvolupa una teoria del «persemprisme» entesa com un discurs contra la falsa nostàlgia. Tanner, professor a la Universitat de Geòrgia, cerca les implicacions d’una societat que pretén viure en un present atemporal. Per a Tanner, persempritzar alguna cosa és protegir-la del pas del temps amb l’objectiu d’erradicar l’enyor i la pèrdua en favor de l’eterna promesa d’un ara etern.
El pensador estableix paral·lelismes entre els universos cinemàtics en constant expansió, l’emmagatzematge al núvol i la clonació de la veu com alguns dels múltiples processos que malden per rejovenir aspectes que han envellit amb la intenció de fer-los reviure en un fals present permanent. Els remakes de pel·lícules o les recreacions disfressen de present un temps que el sistema ideològic no vol assumir com a pretèrit, i creen una indústria de la «nostàlgia», on el sentiment esdevé una ramificació més del lliure consum. Convé prendre’s, segons aquesta filosofia, una pausa necessària en temps de voràgine per reflexionar sobre el sentit del «progrés».
Grafton TANNER, Persemprisme, Trad. Miquel Sorribas. Manresa, Tigre de Paper, 2024, 128 p., 16€
