Què passa quan el cervell té un únic pensament? I si aquesta obsessió causa amnèsia? Una prosa enterbolida acosta al lector la història de McGlue, un mariner amb un únic desig: embriagar-se. Un dia, el protagonista es desperta a Zanzíbar, encadenat i acusat d’assassinar Johnson, amb qui l’uneix una vella amistat des de la seva infantesa a la infame vila de Salem.
Amb aquesta breu novel·la ambientada al segle XIX, Ottessa Moshfegh (Boston, Massachusetts, EUA, 1981) s’endinsa a la ment de McGlue i ja dona mostres de l’estil opressiu i captivador que la va fer coneguda. La sintaxi entretallada, les frases que punxen, la boirosa narració on records i al·lucinacions es mesclen, emula la ressaca marina, i la de McGlue.
En tan sols 152 pàgines, l’autora visita el llindar d’una consciència amb una novel·la que traspua l’experiència de la deriva, un motiu que repeteix, en una època i en un ambient ben oposats, a El meu any de repòs i relaxació, també publicada per Angle amb traducció d’Alba Dedeu (2021) i que es va fer especialment popular després de la pandèmia.
Ottessa Moshfegh, McGlue. Trad. Alexandre Gombau Arnau. Barcelona: Angle Editorial, 2024, 152 p., 18,90€
