«Qui serem, israelians i palestins, quan acabi aquesta guerra llarga i cruel?» es pregunta David Grossman (Jerusalem, 1954) al final d’El preu que paguem. El llibre recull onze assajos en què l’autor reflexiona sobre com el conflicte ha pogut arribar tan lluny. Grossman, conegut activista per la pau, forma part d’un comitè que es preocupa pel diàleg entre palestins i israelians. Com moltes de les reflexions actuals, El preu que paguem parteix de l’atac del 7 d’octubre de 2023, però repassa esdeveniments anteriors i d’altres que l’han seguit per intentar albirar possibles conseqüències i escenaris de futur.
El mot llar, que evoca un espai segur, on poder pertànyer i existir sense perill, és lluny d’aquesta terra. Per a Grossman, d’Israel, és més fortalesa que llar: l’odi ha arrelat profundament a la nació. Enmig d’aquest context, el pensador troba el goig en l’art, en l’escriptura, i és així capaç de moure’s entre la persona que és i la que podria haver estat, l’israelià que ha nascut i el palestí que podria haver estat.
David GROSSMAN, El preu que paguem. Trad. Roser Lluch. Edicions 62, 91 p., 2024, 12,90€
