Ja és a la venda el número de juliol-agost de L’AVENÇ als quioscos i a través del nostre web, i ben aviat estarà disponible també a llibreries. Els continguts del número 510 de la revista ens proposen una tornada a casa, a través de camins ben diversos.
A l’Arca de Babel,
Carles Torner escriu a la fotògrafa Emine Ziyatdinova i recorda l’ocupació russa de Crimea i del Donbàs i la deportació del poble tàtar, una carta amb el títol “Primer van deportar els noms dels pobles, dels rius i dels turons”. Als Bitllets,
Elisabet Riera visita una de les tres grans exposicions que commemoren a Alemanya el 250 aniversari del naixement de Caspar David Friedrich. Al costat d’obres emblemàtiques del romanticisme alemany, s’exhibeixen peces contemporànies que retornen a la natura de Friedrich sovint per reflexionar sobre crisis actuals com la climàtica. Al capítol 7 de la Història cultural dels cactus, ”Un cactus a la finestra del G.A.T.C.P.A.C”,
Julià Guillamon repassa algunes propostes d’arquitectura dels anys trenta, en què els cactus són un element recurrent. Aquests vegetals eren sovint presents als interiors de la revista
AC. Documentos de actualidad contemporánea, que publicava el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura. A l’entrevista, sentim la veu de
Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània i autora d’
El balneari (L’Avenç, 2022), que torna als seus orígens i repassa una trajectòria marcada per la polifonia del passat, tant en la investigació com en l’escriptura.
Als Focus,
Antoni Ribas Tur recull la conversa entre els geògrafs Oriol Nel·lo i Helena Cruz i el periodista Jorge Dioni sobre els diferents models de suburbi al territori català a propòsit de l’exposició del CCCB “Subúrbia. La construcció del somni americà”. Un diàleg sobre les conseqüències d’emular un model nord-americà que genera problemàtiques que caldrà resoldre en els pròxims anys. A “Desemmascarar Guimerà”,
Martí Gallén s’interroga sobre la resolució del “conflicte” al voltant del dramaturg, “la manca de consens en relació amb una lectura unitària sobre la dimensió de la seva persona, la seva obra i el lloc que ha d’ocupar la seva figura en el cànon de la nostra tradició cultural, política i literària”. Cent anys després de la seva mort, Gallén revisa els actes de commemoració de l’Any Guimerà, promoguts pel Departament de Cultura, així com el tribut de l’escena professional del país, que contrasten amb el multitudinari enterrament de l’autor. I
Paula Kuffer aborda el retorn de la càmera d’Akerman a l’Est amb la perspectiva de Walter Benjamin sobre el tractament de les imatges i la dialèctica entre passat i present a “Genealogia del dolor. Imatge, crim i memòria a
D’Est de Chantal Akerman”.
Els Miradors comencen amb dos articles de cinema a propòsit de l’exposició “Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar”, que es podrà veure al CCCB del 18 de juliol fins al 8 de desembre vinent.
Imma Merino, que n’ha estat l’assessora, escriu “Una mirada sempre viva i renovada”, en què recorre els àmbits de la mostra. La cineasta
Mercedes Álvarez, que ha col·laborat en l’exposició, parla de la vigència de Varda i la importància de la seva mirada. Al Llegir escrivint, titulat “Com treure’s de sobre la metafísica”,
Joan Todó rellegeix Kant amb la nova edició catalana de la
Crítica de la raó pura (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024) amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella.
Encara als Miradors de literatura,
Eva Vàzquez trena les lectures de
Lo mig del món (Club Editor, 2023), de Roser Vernet i
La terra dura. Retorn al cor de Catalunya (Pòrtic, 2023), d’Anna Punsoda. A “Tornar al camp per entendre el món”, escriu sobre dues obres que dibuixen una Catalunya rural poc idíl·lica, i uns paratges que evoquen un viatge universal.
Valèria Gaillard llegeix els versos de Marina Tsvatàieva en la traducció de Laia Melo de
Fites, i s’endinsa en l’univers de l’escriptora, poblat de sons. L’article es titula "La poeta que escoltava el xiu-xiu de l’herba”. A “Menys de cinc contradiccions no és una Biennal”,
Albert Forns visita una Biennal d’art a Venècia en què s’exhibeixen “les veus d’estrangers, immigrants, refugiats i exiliats”, però que s’ha convertit també en un espai de reflexió que sovint es deixa influir per “la dictadura de l’última hora informativa”, enguany vinculada al conflicte entre Israel i Palestina. “Amenaçar una lletra, velar un retaule. Dues propostes d’experiència estètica”, de
Cristina Masanés, descriu dues intervencions artístiques recents: la instal·lació
De la A a la Z, de Frau. Recerques visuals, a Granollers, i
Ascensió, de Joan Villaplana, al Miracle (Solsonès). Dues obres que han impactat el públic i han posat en relleu la importància dels espais "perifèrics".
Recuperem el passat romà de Catalunya a través de deu peces seleccionades de l’exposició
“IMPERIVM: històries romanes”, que proposa una nova presentació de les col·leccions d’època romana que es conserven a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona. Entre les troballes, hi ha objectes de les antigues ciutats romanes de Barcino (Barcelona), Emporiae (Empúries) i Baetulo (Badalona), i d’altres punts de la península. Al Mirador d’història, “L’Amèrica idealitzada: les havaneres, ball i cançó”,
Genís Barnosell repensa les havaneres, lluny dels seus vincles amb el mar, per descobrir que parlen més de la realitat catalana (i espanyola) del segle XIX que de la vida en terres americanes que evocaven. Una ressenya de
Les primeres havaneres a Catalunya (Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 2023), d'Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay. I, a l'última pàgina,
Jordi Puntí s’acomiada d’alguns llibres i evoca la vida viscuda amb la seva companyia a “Els llibres perduts”.
Com proposa el títol del Mirador de literatura, tornem a casa per entendre el món.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
