Ànimes mortes és un dels llibres més singulars de la literatura russa del segle XIX. La Bernat Metge Universal de La Casa dels Clàssics en publica una nova traducció al català d’Arnau Barios amb pròleg de Xènia Dyakonova. Amb ressonàncies dantesques, la novel·la de Nikolai Gógol (Veliki Soròtxintsi, 1809 - Moscou, 1852) segueix un foraster, Txítxikov, que emprèn un viatge per diferents poblacions russes amb el seu cotxer. Durant el trajecte es dediquen a comprar "ànimes mortes", és a dir, la titularitat dels serfs que malgrat la seva defunció encara constaven al cens, amb l’objectiu d’ascendir socialment i fer créixer les seves riqueses.
Un tel de misteri amaga parcialment Txítxikov al lector, però també al narrador que l’acompanya durant el viatge. Així, Ànimes mortes té un aire desconcertant, augmentat pel fet que Gógol en va cremar la segona part. Mentre la lectura avança, es va revelant l’humor gogolià, que es desplega en una sàtira social sobre els vicis de l’època. L’autor crea personatges grotescos i, des de la pura picaresca, deixa veure la versió més mesquina de l’ésser humà.
Nikolai GÓGOL, Ànimes mortes, Trad. Arnau Barios. Barcelona: Bernat Metge, 2024, 200 p., 24,95€
