Ja és a la venda el
número de juny de L’AVENÇ als quioscos i
a través del nostre web, i ben aviat estarà disponible també a llibreries. Els continguts d’aquest mes es qüestionen on són les
fronteres de la identitat, però també interroguen les identitats nascudes a les fronteres. Al número 509, ens fixem en els llindars, des de la partió entre dos països fins als límits del cos, i en les relacions que hi són possibles.
Xènia Dyakonova tradueix el poema de
David Ferry, «Llegint “El poema dels tramvies” d’Arthur Gold», publicat a
Bewilderment (Perplexitat, 2012), l’últim recull publicat en vida de l'autor nord-americà. Uns versos que responen als de l’amic Gold, que va començar a escriure quan va emmalaltir. Més endavant, als Miradors,
Jaume Coll Mariné i
Joan Todó proposen, també, poesia. Coll s’endinsa als versos de Casasses, que acaba de publicar
A la raó (Edicions 62, 2024). I, a la secció “Llegir escrivint”, Todó s’acosta a l’obra de Vicent Andrés Estellés a propòsit del centenari del seu naixement.
Als Bitllets, l’editor
Jordi Puig escriu una carta a l’alter ego de Julià de Jòdar, Gabriel Caballero, després de la publicació de
La casa tapiada (Comanegra, 2024). Puig deixa entreveure moments íntims del procés que ha dut fins a les llibreries la pretesa biografia de Caballero que reescriu la seva història. A la Història cultural dels Cactus,
Julià Guillamon s’endinsa al “país del sidral” amb l’humor del setmanari esportiu Xut! i de Valentí Castanys, i un reguitzell de vinyetes i acudits que fan aparèixer aquests vegetals en terreny blaugrana.
Simona Škrabec entrevista l’antropòleg
Andrés Fábregas Puig (Tuxtla Gutiérrez, 1945), estudiós de les identitats indígenes a Mèxic. A “Sobre les impossibilitats imaginades”, Fábregas parla del naixement de l’antropologia com a instrument de l’estat a Mèxic, amb l’aculturació com a objectiu. Una conversa sobre les possibilitats de comunicació i de tot allò que es pot construir si es deixa que les col·lectivitats puguin ser el que són i volen ser. A l’Espais i memòria,
Ignasi Prat Altimira signa “Arqueologia d’un inventari. Les finques de la salvaguarda al Vallès Oriental”, una cartografia del poder a la comarca que ha partit de l’inventari dels objectes custodiats pel Museu de Granollers durant la Guerra Civil.
El número conté una doble mirada al conflicte entre Israel i Palestina. D’una banda, hi publiquem l’avançament literari d’
Un detall menor d’Adania Shibli (Navona, 2024), traduït per Mohamad Bitari i que publiquem amb una petita introducció d’Ernest Folch, el seu editor. L’obra, que narra l’atac israelià al desert del Nègueb durant l’agost del 1949, ha esdevingut un símbol de la resistència palestina després que es cancel·lés el premi que havia de rebre a la Fira del Llibre de Frankfurt. De l’altra, Eduard Soler i Lecha, expert en geopolítica de la zona, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador associat del CIDOB, signa “Orient Mitjà. Una guia per entendre les múltiples capes del conflicte”, imprescindible després de l’atac de les milícies de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 en territori israelià. Al segon Focus del mes,
Grégory Tuban, responsable científic del Memorial del Camp de Ribesaltes, ofereix una mostra del llegat artístic dels exiliats republicans espanyols a França, la memòria dels quals es reflecteix en la programació cultural dels memorials en casos com el de Josep Bartolí.
Als Miradors,
Joaquim Borràs Gómez i
Enric Cobo Barri detallen el congrés internacional d’arxius «Coneixent passats, creant futurs» que Barcelona acollirà entre els dies 28 i 30 d’octubre del 2025. Un projecte que posa en valor la diversitat de materials i usos dels arxius i, sobretot, que emfatitza la relació amb la ciutadania.
Genís Barnosell reflexiona sobre imperialisme i viralitat amb “I si l’home espanyol no fos prou home per a fer un imperi?”, una ressenya de
La virilitat d'Espanya a l'Àfrica. Nació i masculinitat al colonialisme al Marroc (1880-1927), de Gemma Torres Delgado.
Martí Gallén fa justícia al teatre de Ferdinand Bruckner després de veure la versió de Jordi Prat i Coll d’
Els criminals (TNC), on la realitat s’esquinça, es trepitja, s’encalvaca i esclata en una activitat frenètica, impregnada d’un perill cada vegada més tangible.
Imma Merino escriu sobre
Not a Pretty Picture (1976), òpera prima de Martha Coolidge, un punt de partida per pensar la representació de la violència sexual al cinema a “Una pel·lícula que, certament, ni és ni vol ser bonica”.
Susanna Portell s’acosta a Tàpies caminant per l’exposició “L’empremta del zen”, que es pot visitar la Fundació Antoni Tàpies fins al 23 de juny de 2024. Un recorregut entre llenços que es combina amb la lectura de cartes que fan possible acostar-se a l’artista llambregant en la seva intimitat. La
coberta del número pertany a una mostra paral·lela a la Tàpies, «Cadascú, un univers», de
Chiharu Shiota, que hi té punts en comú. I com sempre, la darrera pàgina és per a
Jordi Puntí, que aquest juny es deixa seduir per la mirada hipnòtica de Paul Auster. Uns ulls que conviden a conèixer la seva obra i també la seva figura, fins i tot després de la seva mort.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
