Daniel Gasol, artista antidisciplinar, rescata amb aquesta obra la memòria d’un col·lectiu que practicava l’activisme a partir del documental. Amb les seves càmeres com a eines, els membres de Vídeo-Nou i Servei de Vídeo Comunitari desafiaven la narrativa establerta de la història, i proposaven una alternativa al discurs present als mitjans de comunicació.
Mogut per l’interès de conèixer qualsevol corrent dissident al marge de la Transició, Gasol recull entrevistes fetes als arquitectes, pedagogs, artistes o sociòlegs que formaven part de Vídeo-Nou.
La investigació sobre les estructures de poder és una constant en l’obra de l’artista, que l’any 2017, també amb Raig Verd, va coeditar Polititzacions del malestar, entre d’altres projectes. Amb Història no oficial durant la hipotètica Transició, recull l’experiència dels creadors dedicats a la denúncia social i traça una imatge més acurada del període entre 1975 i 1983.
Daniel GASOL, Història no oficial durant la hipotètica Transició. El cas Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Barcelona: Raig Verd, 2024, 480 p., 24,90 €
