Jacint Verdaguer es resistia a tancar definitivament les seves obres. Tot i que un llibre ja estigués a la impremta, trobava alguna escletxa per introduir-hi algun canvi. De Canigó, considerada com la seva obra més ambiciosa, hi ha testimoni d’esborranys i noves propostes que l’autor va fer després que fos publicada.
El poeta de Folgueroles va perfeccionar els versos que ho requerien, i fins i tot va compondre alguns episodis de nou. És el cas de «Cant de Gentil». Per abastar una estrella. Verdaguer i el «Cant de Gentil» es fixa en aquest cant, que explica la història de Gentil i Griselda resseguint els Pirineus. L’exercici filològic de Joan Santanach aplega els testimonis manuscrits, esmenes i textos ratllats que es conserven d’aquest episodi per fer-ne una nova lectura.
Així, ofereix una lliçó de literatura, que permet endinsar-se en el procés creatiu de Verdaguer i l’evolució que tingué el poema. Els textos eliminats fan possible aproximar-se a les intencions del poeta, al que volia que fos Canigó però també a allò que tenia clar que no havia de ser. Una obra, doncs, que convida a la relectura dels versos verdaguerians.
Per abastar una estrella. Verdaguer i el «Cant de Gentil», Joan Santanach, Barcelona: Fragmenta editorial, 2024, 152 p., 17 €
