Pocs escriptors s’han cantat i reivindicat tant com Vicent Andrés Estellés. Pau Alabajos (Torrent, 1982) pretén explicar la vida i l’obra del poeta a través d’un viatge pels seus versos i els moments més rellevants que va viure. Ho fa construint un cant sobre les reflexions, els llocs i les lluites del fill de Burjassot.
És, de fet, la primera biografia que s’escriu d’Estellés i la publicació coincideix amb el centenari del seu naixement. L’obra d’Alabajos, editada per Sembra llibres, mostra la part més humana del poeta. Acosta, a qualsevol lector, el relat estellesià, entre la derrota col·lectiva i «el dret a l’alegria».
Amb un estil íntim i senzill, és una biografia que vol ser d’abast popular. Reivindica la figura d’un autor considerat el principal renovador de la poesia al País Valencià des d’Ausiàs March. Ja ho deia Joan Fuster: «Estellés escriu des del poble».
En aquest any de celebració, l’editorial Saldonar ha publicat Oli calent del gresol de la vida, un llibre que aplega tres poemaris que el valencià va escriure durant la postguerra: Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956) i Donzell amarg (1958).
La veu d’un poble, Vicent Andrés Estellés. València: Sembra Llibres, 2024, 164 p., 22 €.
