Ja és a la venda el
número d’abril de L’AVENÇ als quioscos i a través del nostre web, i ben aviat estarà disponible també a llibreries. El número 507 està dedicat a la celebració del món de les lletres. Per això, la coberta és per al gravat amb relleu de l’artista plàstica
Luisa Estrada. Una imatge realitzada a partir de Google Maps, que troba la “Lletra A” al Centre comunitari Hermandad Nuestra Señora del Rocío, de Cornellà de Llobregat, i que és part del projecte ABCN.
A l’interior, ens acompanyen dos dels guardonats la passada Nit de Santa Llúcia, que va tenir lloc el passat 12 de desembre.
A la secció de poesia, hi trobareu el poema “No és veritat” de
Mireia Calafell, premi Carles Riba de poesia, pel recull
Si una emergència. Els versos escollits són del llibre
Nosaltres, qui, i estan acompanyats d’un comentari de Josep Maria Fonalleras, escriptor i membre del jurat que va distingir l’autora.
L’entrevistat és
Jordi Puntí, que va rebre el premi Sant Jordi de novel·la per
Confeti, un llibre sobre el músic Xavier Cugat escrit des del llimb entre ficció i realitat. L’escriptor, col·laborador de
L’Avenç i membre del consell de redacció de la capçalera, conversa amb Simona Škrabec sobre l’ofici d’escriure, el diàleg entre veritat i mentida en el terreny literari i la seva pròpia experiència durant gairebé trenta anys dedicant-se a aquesta professió. A la revista d’abril no hi manca la secció mensual de Puntí, “A l’última”, aquesta vegada dedicada al conflicte entre fets i ficcions a Israel i Palestina que acompanya la violència a la franja de Gaza.
Un dels Bitllets és també per a un altre llorejat,
Jon Fosse, que va rebre el Nobel de literatura 2023. Carolina Moreno Tena tradueix del noruec el discurs que l’autor va pronunciar el passat 7 de desembre a l’Acadèmia Sueca, “Un llenguatge silenciós” en què explora el paper dels mots a la seva vida i obra. Als Cactus, els relats de Julià Guillamon, ressegueix la presència de les atzavares al món cultural dels anys 30, a través de la literatura, la pintura i també als carrers de Barcelona.
Recordem també la Revolució dels Clavells cinquanta anys després amb un escrit en què
João de Melo es posa a la pell del capità Salgueiro Maia, una de les emblemàtiques figures del cop del 25 d’abril de 1974 a Portugal. El text, traduït per Pere Comellas, es va publicar a
Dicionário das Paixões (1994).
Jordi Borràs omple l'“Espais i memòria” de les petjades del franquisme presents l’espai públic català d’ençà de la Transició, algunes d’elles encara visibles. “La vergonya monumental” recupera imatges que el fotoperiodista ha fet durant els darrers quinze anys arreu de Catalunya.
Posem el Focus en la pornografia actual amb una peça que combina la doble perspectiva de
Paula Kuffer i
Oriol Rosell. “Pornografia avui. Posar llum a la complexitat” aborda un imaginari que està canviant la manera d’entendre i de viure el desig. Els seus articles proporcionen marcs conceptuals per acostar-se a les preguntes complexes que sorgeixen de la quotidianitat. D’altra banda,
Marc Casals escriu “La península del passat. Gospodínov i el pes de la història a la literatura dels Balcans”. El traductor al català d’
El refugi del temps, la darrera novel·la de Gospodínov que acaba de publicar Edicions del Periscopi, enfila autors i obres de diverses nacionalitats per traçar una panoràmica literària de les darreres dècades. Es tracta d’una invitació per al lector, que pot recrear el recorregut amb les traduccions catalanes dels llibres citats.
Xènia Dyakonova teixeix prosa i versos a “La Lwów de Wittlin i Zagajewski”, un Mirador dedicat a una ciutat que ha tingut molts noms, però amb una presència literària memorable durant els segle XX. L’article, que parteix de
La meva Lwów de Józef Wittlin (traduït per Jerzy Sławomirski i Anna Rubió i editat per Minúscula, 2023), arriba fins l’actualitat, i troba a l’actual Lviv l’empremta de la guerra d’Ucraïna.
Més llibres als Miradors amb “Teresa Pascual i el món a dir”, la lectura de
Jaume Coll Mariné del darrer llibre de la poeta,
Tot passa baix. Un trànsit entre els mots i els silencis que parteix de la tensió realitat-idea-paraula per fregar l’experiència del món i en el món.
Joan Todó dedica el “Llegir escrivint” a
René Leys, de Victor Segalen, una obra que aprofundeix “en l’artificiositat d’una Xina imaginada”, explora l’autoficció i antecedeix obres com “La recerca d’Averrois”, de Borges.
“La paradoxa del teatre”, de
Martí Gallén, és l'article del mes més trist dedicat a l’obra escocesa, un dels textos més cèlebres de Shakespeare que presenta interrogants incòmodes sobre la naturalesa de l’ésser humà. L’article dissecciona la representació de
Macbeth dirigida i adaptada per Pau Carrió al Teatre Lliure de Montjuïc, i defensa l’obra com a emblema d’un bard sempre actual.
Imma Merino homentja Yasujiro Ozu, ara que les seves pel·lícules es projecten restaurades digitalment. Aquest abril, el BCN Film Fest exhibirà una retrospectiva del director d’
Història d’un veïnat i
Contes de Tòquio, entre d’altres. Finalment, escrivim sobre la memòria de la rereguarda de la Guerra Civil ara que la
Xarxa de Museus Locals la faran visible arreu del territori català.
Recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
