Nombrosos estudiosos situen Valeria Parrella (Nàpols, 1974) i la seva obra en el marc del post-feminisme, sobretot a causa de les seves contribucions en el tractament dels diversos tipus de maternitat. L’espai blanc, que va rebre el Premi Basilicata l’any 2008, aporta, justament, una nova mirada sobre aquest aspecte. Davant d’una sala d’incubadores, mentre observa el seu nadó, Maria reflexiona sobre el naixement, la mort i tot el que passa enmig. Però, sobretot, pensa en la maternitat divergent que està vivint. Treballa com a professora en una escola nocturna napolitana, té quaranta-dos anys, i no tenia previst convertir-se en mare. No obstant això, la protagonista descobreix que està embarassada i tria donar a llum. En la seva presa de decisió, no pot contemplar els imprevistos que sorgiran, com ara que viurà un part prematur, ni la solitud i la incertesa que li provocarà travessar aquesta situació. En la línia dels seus treballs anteriors, Parrella parteix de la vivència concreta d’una dona napolitana i en fa una experiència universal.
Valeria Parrella, L’espai blanc, Trad. Sara Serrano. Manresa: L’Agulla Daurada, 2024, 132 p., 19 €
